Dimecres, 15 de novembre, a l’Auditori Municipal de Rafelguaraf, Joan Cortés, president de la Coordinadora de la Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera – Escola Valenciana, va rebre de mans de Txema Pelàez, president de la Mancomunitat de la Ribera Alta del Xúquer el guardó d’honor de l’entitat comarcal, en un acte en què participaren membres de la comissió organitzadora de la XXXIII Trobada de Centres en Valencià de la Ribera, acabada de constituir moments abans, alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores de la comarca, comunitats educatives sòcies de la Coordinadora i, també, membres de la Junta de la Coordinadora. Cal ressaltar que el guardó lliurat a la Coordinadora és una obra escultòrica de Leonard Borràs, escultor algemesinec, feta en bronze que representa la figura d’un dolçainer en actitud interpretativa.


Rafaela Aliaga, alcaldessa de Rafelguaraf, va adreçar als assistents unes paraules de benvinguda que va aprofitar per convidar les comunitats educatives de la comarcaa participar en la XXXIII Trobada que se celebrarà el 15 d’abril de 2018. Així mateix, va expressar el suport de l’Ajuntament a la comissió organitzadora, a la qual va donar ànims, assegurant que totes les entitats i col·lectius locals havien agafat amb entusiasme l’organització d’esta festa pel valencià.

A continuació, Sergi Machí, gerent de la Mancomunitat de la Ribera Alta, va llegir l’acta en què es reflectia l’acord de l’entitat a atorgar el guardó d’honor a la Coordinadora adduint «la seua llarga trajectòria dedicada a impulsar activitats i projectes per generalitzar els programes d’ensenyament en valencià en la comarca, en la dignificació de l’ús social del valencià i a canviar actituds lingüístiques que minoritzaven la nostra llengua i li negaven el prestigi que li corresponia».

Després d’esta lectura textual de l’acord, ha pres la paraula el president de la Mancomunitat, Txema Pelàez que ha fet un exhaustiu recorregut pel currículum de la Coordinadora i ha ressaltat el seu paper de dinamitzadora cultural, la seua actitud reivindicativa i la seua tasca insistent per vertebrar la comarca i cohesionar-la socialment.

Acte seguit, Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera – Escola Valenciana ha utilitzat el seu torn de paraula per agrair el reconeixement públic que se li feia al col·lectiu mitjançant l’atorgament del guardó d’honor de la Mancomunitat de la Ribera Alta. Mentre pronunciava les seues paraules es trobava envoltat per part de la Junta Directiva per visualitzar que la tasca social i cultural realitzada per la Coordinadora ha estat sempre un treball coral i que el reconeixement anava adreçat també als centenars de persones i col·lectius que han desenvolupat les activitats i projectes comarcals, així com l’organització, any rere any, de les Trobades.

Van tancar l’acte, de nou les paraules de l’alcaldessa de Rafelguaraf, Rafaela Aliaga, la qual va presentar el lliurament del diploma que acredita la condició de sòcia de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera la comunitat educativa del CEIP Blasco Ibáñez. Van recollir el document membres del claustre i de l’AMPA del centre educatiu públic. El susdit diploma és una il·lustració de Xavier Mariscal, on s’inclou l’eslògan del «Sí al valencià».

 

Discurs íntegre del president de la Coordinadora

Bona vesprada a totes i a tots. Gràcies per assistir a este acte que ens honora i ens emociona pel seu significat protocol·lari. En primer lloc, he d’agrair, en nom propi i en el dels membres de la Junta de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera – Escola Valenciana, la concessió d’este guardó de part de la Mancomunitat de la Ribera Alta. Ens ompli de goig este guardó perquè ens el concedeixen les ciutats i els pobles de la nostra benvolguda comarca.

A més, és un guardó que no sols distingeix una entitat comarcal vinculada a l’ensenyament en valencià i a iniciatives que reivindiquen la dignificació de l’ús social de la nostra llengua, sinó que reconeix la tasca realitzada per totes aquelles persones, comunitats educatives i Ajuntaments que formen part del llarg viatge de les Trobades per la Ribera, Trobades que enguany sumaran la que en farà 33 a Rafelguaraf. Hem de reconéixer que sense la tasca feta durant este viatge, l’estima que sentim els riberencs i riberenques pel valencià no haguera fructificat i l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, publicada el 1983, haguera sigut més administrativa que pedagògicament engrescadora.

Perquè totes aquelles persones, entitats, col·lectius, associacions, comunitats educatives i Ajuntaments que es van arromangar per organitzar cada Trobada anual van ser com el rent que fa pujar la massa del pa: van provocar uns efectes col·laterals positius a les respectives poblacions amfitriones de les Trobades que transformaren el sentiment d’estima per la nostra llengua, abans anomenat, en un impuls social a favor del valencià que hui es pot vore en la quotidianitat dels pobles de la comarca. La nostra llengua s’ha encarnat al nostre voltant perquè les Trobades han assenyalat el camí de viure en valencià.

Ens ompli de goig que siga una Mancomunitat la que haja reconegut la nostra tasca social, ja que es tracta d’una administració pública pròxima a la ciutadania i a les problemàtiques que surten en el dia a dia de les poblacions de la Ribera. En este aspecte, la Coordinadora de la Ribera comparteix amb la Mancomunitat el repte de cohesionar socialment la comarca i vertebrar-la territorialment; sense este objectiu els pobles que constitueixen la Ribera serien un grapat de peces disperses d’un puzle, mancades de la confluència d’interessos, als quals s’ha de respondre amb un model de gestió comarcal capaç de generar progrés econòmic i benestar social. En este full de ruta, les mancomunitats de la Ribera compten amb tot el nostre suport i col·laboració. I ho hem demostrat, perquè hem sigut capdavanters a reivindicar que la salut del Xúquer és la salut de la comarca, fent pinya amb Xúquer Viu.

Nosaltres considerem que, en este full de ruta, hi ha d’haver uns ingredients que no podem considerar ni superficials ni decoratius. Al nostre parer, la creació de recursos educatius i culturals ha de ser un ingredient principal del model de gestió comarcal que preconitzen les mancomunitats i esta perspectiva política comarcal és necessària perquè el cor de la Ribera bategue amb força.

En efecte, l’ensenyament en valencià i la dignificació de l’ús social de la nostra llengua reclamen projectes de més calat i enquadres, potser, més panoràmics, de més abast. En poques paraules, el futur de les Trobades de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera ha de mantindre l’actual format de població amfitriona de la Trobada i de població de referència comarcal però hem de trencar el marc de participació perquè, simultàniament, arreu de la comarca hi haja iniciatives protagonitzades per comunitats educatives, Ajuntaments i col·lectius que duguen a terme activitats culturals i projectes educatius concèntrics a la Trobada. En este mapa de somnis, les mancomunitats hi tenen un paper ineludible.

Ara mateix, però, en l’àmbit de país, la societat valenciana s’enfronta a uns reptes complexos però inajornables. Vivim en una terra que posseeix una diversitat lingüística i cultural que cal assumir com el patrimoni que els valencians i valencianes han de preservar i conrear. Escola Valenciana, de què formem part, ha plantejat sempre que les llengües són ponts de convivència ciutadana i que l’aprenentatge de les llengües són portes i finestres que s’obrin a les parets de les comunitats lingüístiques. Hem sigut els primers defensors del bilingüisme fonamentat en la igualtat lingüística i ara defenem un plurilingüisme integrador que no construïsca fronteres interiors ni en la geografia valenciana ni en les nostres administracions públiques.

Hi ha partits polítics i col·lectius que continuen justificant la segregació lingüística, la supremacia d’unes llengües oficials sobre les altres, la minorització del valencià i un  model depredador d’ús del castellà. La resposta, davant estos plantejaments, és una llei d’igualtat lingüística que reconcilie les comunitats lingüístiques i evite, per la via del coneixement mutu, un conflicte lingüístic latent que reviscola quan hi ha la mínima possibilitat de traure bon rèdit electoral a una guerra entre comunitats lingüístiques. No es tracta d’una guerra entre llengües, perquè com afirma Rafael Ninyoles, sociolingüista guardonat per Escola Valenciana “no hi ha llengües en conflicte, hi ha un conflicte social esdevingut”.

Per acabar, reiteraré el nostre agraïment per la concessió del guardó de la Mancomunitat de la Ribera Alta a la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià – Escola Valenciana. Animem la Mancomunitat de la Ribera Alta a continuar fent la tasca comarcal que desenvolupa i la convidem a embarcar-se amb nosaltres en el viatge per aconseguir la dignificació de l’ús del valencià.

Gràcies a totes i a tots per la vostra atrenció.

Share This

Rep els nostres butlletins informatius.

 

T'informarem de les novetats de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. Podràs donar-te de baixa en el moment en què ho desitges amb un sol clic. Moltes gràcies.

gràcies per subscriure't!