cap web 2014

actualitzada Dic, 31 08, 2016

Una indignació molt concreta

mani26012012 plvergeEls carrers valencians van viure ahir la manifestació més multitudinària dels darrers anys i, per fi, amb un objectiu clar i comú: vora 200.000 persones demanaren la retirada del decret amb què la Generalitat pretén retallar 1.000 milions d'euros en serveis públics.
SERGIO MORENO. L'Informatiu, 27 gener 2012

Era d'esperar. Després de dos anys de retallades contínues al seu sou i de l'empitjorament de les seues condicions de treball, una mesura ha fet vesar el got dels funcionaris valencians: el paquet de mesures anticrisi que Alberto Fabra aprovà la nit de reis i que reduïa el sou i, sobretot, el nombre de treballadors públics a la Comunitat. En un context en què la sobrecàrrega de treball és ja insostenible a molts llocs de treball -les baixes ja quasi no es cobrien abans del decret de Fabra- i en què els funcionaris -que no obtenen una revisió anual del seu sou per damunt de l'IPC des de 1998- cada vegada tenen menys poder adquisitiu, més de 200.000 persones isqueren ahir als carrers de València, Castelló i Alacant per dir que ja n'hi ha prou.

Entre els assistents a la marxa de la capital valenciana -vora 100.000, segons l'organització- es formava un complexe mosaic de professions que fins ara en rara ocasió s'havien manifestat conjuntament i amb un mateix objectiu: hi havia centenars de bombers amb la seua indumentària de treball, milers de treballadors de sanitat amb bates blanques, professors que reclamaven “Una educació pública i de qualitat” -el lema l'heretaren de la protesta de dissabte- i també policies. Fins i tot, es podien veure adolescents de diversos instituts -alguns d'ells, els més imaginatius d'entre els assistents, amb càntics com “Rita Barberá, al Bioparc”- i alguna dona amb la clàssica estampa de la burgesia capitalina: xaqueta negra de pell, arracades de perla i bòtox als llavis.

Les batucades que ajudaven en altres ocasions a cobrir el silenci dels manifestants es veien ahir fins i tot silenciades per un allau de xiulets i d'esbroncs envers els gestors públics

Amb les xifres que oferia l'organització -fins i tot, amb les de la policia, que rebaixava a 160.000 els manifestants-, la d'ahir fou la manifestació més multitudinària en anys a terres valencianes. Ni tan sols a la darrera vaga general, del 29 de setembre de 2010, isqué més gent al carrer, i la satisfacció era evident entre els organitzadors de les protestes. Tanmateix, una ullada a les xifres que ofereix el Ministeri d'Hisenda evidencia que, en juliol de 2010, eren més de 235.000 els treballadors públics a la Comunitat, front a les vora 200.000 persones que isqueren al carrer ahir. Els càlculs evidencien que, encara que una gran majoria de treballadors públics es mobilitzaren ahir, la majoria de la societat valenciana -afectada també per les retallades- no se sentí al·ludida en la protesta. Només els usuaris dels sectors que ja veuen clarament degradat el seu servei públic -com ocorre a l'educació, que mobilitzà dissabte a pares i alumnes- s'han unit a les protestes de les darreres setmanes.

Molt de soroll... i Canal 9 com a gran sorpresa
Serà que en les darreres manifestacions multitudinàries a València no hi havia un enemic comú -les retallades de la Generalitat-, sinó un conjunt de perilloses peces d'escacs -els bancs, els governs, els mitjans...-, o serà que els participants de la manifestació estaven especialment units, però la d'ahir fou una de les protestes amb més uniformitat en els seus càntics, que tenien com a destinataris principals el conseller Vela, Rita Barberá o el màrtir d'Espanya, Francisco Camps. Unida i, sobre tot, especialment sorollosa: les batucades que ajudaven en altres ocasions a cobrir el silenci dels manifestants es veien ahir fins i tot silenciades per un allau de xiulets i d'esbroncs envers els gestors públics.

I, si hi hagué una estampa per al record, eixa fou la dels treballadors de Canal 9, que seguiren una furgoneta decorada i rebatejada com a “Unitat mòbil democràtica i plural de Canal 9”. Davant l'ERO que s'aveïna a l'ens públic, centenars d'ells volgueren eixir al carrer per a reivindicar la dignitat de la seua professió i per a denunciar les irregularitats a la gestió de la televisió pública, tot arriscant-se a perdre el seu lloc de treball en els pròxims mesos. Entre ells destacava la presència de diversos afectats pels impagaments de l'ens, com els actors de la -quasi- desapareguda L'alqueria blanca, però, sobretot, la cridanera assistència de periodistes a qui se sol vincular amb la línia editorial de Canal 9, com José Luís Torró.

Però qui més es jugà el coll -com ja ha fet en diverses ocasions amb les seues denúncies- fou l'ex presentadora de Colp d'ull. Maria Josep Poquet, qui exerceix com a delegada sindical de l'Intersindical a RTVV, encetava al pas de la “Unitat mòbil” per la Plaça de l'Ajuntament un emocionat al·legat en què recordava el cas de presumpte assetjament sexual protagonitzat per Vicente Sanz i afirmava que “Pedro García hauria d'estar imputat per sacsejar les arques dels valencians”. “A Canal 9 tenim un màster en corrupció”, rematava la presentadora, però advertia amb el seu exemple: “els treballadors sí que sabem informar”.

Darrera modificació elDimecres, 01 Febrer 2012 19:17

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.