Nicolau Primitiu Gómez i el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni M. Alcover


Josep Daniel Climent <+info>

El Diccionari català-valencià-balear, iniciat per Antoni M. Alcover el 1901 amb la Lletra de convit, i continuat per Francesc de B. Moll després de la mort de l’estudiós manacorí, és considerat com una de les grans obres de la filologia romànica de tots els temps.

Des dels seus inicis la participació dels valencians va ser constant, perquè va comptar amb la col·laboració de destacades personalitats com Lluís Fullana, i de molts altres estudiosos que obriren les portes a mossén Alcover en les seues repetides «excursions filològiques» per terres valencianes, tant el 1901 i 1902 com posteriorment, el 1910, 1918 o el 1921, i que va continuar anys més tard amb la implicació de molts altres estudiosos com Carles Salvador o Manuel Sanchis Guarner.

Nicolau Primitiu Gómez Serrano va ser el primer divulgador del DCVB a València des del 1932, en acceptar la proposta de Francesc de B. Moll de convertir-se en el «representant i propagandista» del Diccionari a les terres valencianes, perquè «a València tot està per fer», segons afirmava. L’empresari i activista cultural valencià, conscient de la importància cabdal que tenia el DCVB, tant per a l’estudi i coneixement de la llengua comuna de catalans, valencians i balears, com per a enfortir les relacions entre pobles germans, va acceptar l’oferiment i es va comprometre a fer «lo que bonament pugam». Tant és així que Moll va correspondre a aquest interés nomenant-lo «soci de mèrit del Diccionari», distinció instituïda per estimular l’activitat dels propagandistes, i que en el cas de Nicolau Primitiu Gómez es va atorgar per la quantitat de subscripcions aconseguides.

L’Exposició del Diccionari a l’ajuntament de València

Posteriorment, el 1951, es va constituir la Comissió Patrocinadora per a la propaganda del Diccionari català-valencià-balear. El seu president va ser Nicolau Primitiu Gómez, un dels pocs hòmens que, segons Francesc de B. Moll «saben ésser amics malgrat les discrepàncies d’opinió», i comptava amb la participació de personalitats del món oficial, com el president de la Diputació de València, F. Cerdá Reig, l’alcalde de València, Baltasar Rull, i de representants de les diverses tendències socials i culturals, des de Joan Fuster, Adolf Pizcueta o Carles Salvador, fins a Ignasi Villalonga, José Ombuena i Julián San Valero, entre altres.

L’activitat més significativa que van organitzar va ser l’Exposició sobre el Diccionari en l’Ajuntament de València, inaugurada el 2 de desembre de 1951, on Francesc de B. Moll va pronunciar unes paraules referides a la importància del DCVB, l’alcalde de València, en un breu discurs en valencià, va afirmar que totes les iniciatives que es realitzaren per tal de fixar i perfeccionar la llengua eren dignes d’elogi, i finalment, Sanchis Guarner va pronunciar una conferència sobre les modalitats lingüístiques de la llengua catalana. L’Exposició va aconseguir un gran èxit de públic, especialment el diumenge 16 de desembre, amb més de quatre mil visites.

Amb posterioritat, Francesc de Borja Moll va assenyalar la gran acollida i l’èxit de totes aquestes activitats al voltant del Diccionari, i remarcava el significatiu paper dut a terme pel president de la Comissió, Nicolau Primitiu Gómez, del qual destacava les qualitats que presentava com a ferm valencianista, que sabia posar per endavant els interessos generals que les idees pròpies i «que era mirat amb respectuosa simpatia pels uns i pels altres».

Per la seua part, Nicolau Primitiu Gómez, destacava el seu desig perquè l’obra del Diccionari «siga l’oportunitat aprofitada per a unir les voluntats de les Regions germanes que tenen una mateixa llengua, una mateixa Pàtria. Devem aprofitar l’encert de mossén Alcover en recordar-nos a tots, catalans, valencians i balears que érem una mateixa gent i com a germans devem portar-nos».