La pregunta que ronda tots els caps és: ara què farà la consellera d’educació davant de la multitudinària manifestació d’ahir dissabte als carrers de València on quedaven ben demostrats el suport de les famílies i la fermesa del professorat? Coneixent el seu tarannà poc dialogant i poc partidari d’oferir espais a una negociació fructífera, ens imaginem que rebuscarà en el seu manual «Què fer quan ja no saps què fer?» per a seguir desinformant i donant llargues. És una mala idea, senyora, no faça més fonda la trinxera.
Una cortina de fum ineficaç
A hores d’ara, estan sol·licitant als sindicats representatius del sector educatiu públic documents amb les seues reivindicacions quan ja els tenen des de setembre de 2025. Així mateix, els volen convèncer que desconvocant la vaga indefinida hi ha més possibilitats d’arribar a acords. Menteixen afirmant que amb l’augment de 200 €, esquarterat en tres anys i sense vinculació amb l’IPC anual ni indicis de recuperació del poder adquisitiu perdut, situen el col·lectiu docent al cim dels millor pagats de l’Estat Espanyol. I insisteixen que la seua contraoferta per a la resta de reivindicacions sobre plantilles, ràtios, finançament, ensenyament en valencià, infraestructures, recursos, estabilitat del professorat interí, programes específics d’atenció, beques i ajudes, etc és la huitena meravella del món.
L’estratègia habitual del PP: desgastar el govern central, sacrificant la política real
Continuem pensant que el document de l’administració era i és ambigu, sense voluntat política, expressat amb verbs imprecisos per evadir-se de la seua responsabilitat institucional i llança balons fora del marc de negociacions arrecerant-se en el calendari d’aplicacions del govern central. A propòsit d’aquest últim truc de mans: No utilitza el PP les reunions dels representants autonòmics amb els representants del govern central per boicotejar qualsevol iniciativa que els proposen?
La consellera i el seu equip han de dimitir per a arribar a acords reparadors
Els coneixem prou bé per a no confiar en les seues propostes. Coneixem bé els seus documents escrits sobre paper mullat. Tenen raó els milers de manifestants d’ahir quan demanaven la dimissió de la consellera d’educació i dels seu equip a fi de fer possible el relleu del lideratge institucional perquè les negociacions arriben a bon port i es puga posar punt i final a un conflicte provocat per la seua mala gestió, per la seua incapacitat evident i per la fidelitat a un full de ruta ideològic en què es privatitzen els serveis públics de les valencianes i valencians per conservar-ne uns quants en un estat d’inanició irreversible. Per favor, Molt Honorable, solucione aquest desgavell ja!
Error rere error per a no desviar-se gens del rumb neoliberal
Podem confiar en una consellera d’educació que va autoritzar l’enviament d’una carta a les famílies per tal d’enverinar la relació amb el professorat fent servir mentides i trabucant la informació més elemental? Podem confiar en una consellera d’educació que es queixa irònicament de les baixes laborals associant-les a les vacances? Podem confiar en una consellera d’educació que menyspree els representants sindicals del sector educatiu públic i dubte de la seua legitimitat? Podem confiar en una consellera d’educació que amb una ostentació hipòcrita expresse la seua preocupació pels alumnes i les famílies quan abans no li ha fet perdre el son les condicions d’escolarització ni el futur educatiu de les noves generacions? Podem confiar en una consellera d’educació que mostra un tracte arrogant i deshumanitzat davant de les condicions de treball duríssimes del professorat? Dimitisca, senyora consellera, vosté és un obstacle insalvable en lloc de la solució al conflicte.
