NOTA DE PREMSA 28/05/2026
Després d’abandonar CSIF i ANPE el vaixell de les negociacions amb la Conselleria d’Educació, trencant així la unitat sindical en el moment més àlgid, les reunions entre la majoria sindical representativa i l’administració han entrat en una fase de cos a cos, tema per tema. És una estratègia de desgast amb què la consellera i el seu equip esperen dinamitar una millora global i substancial del model d’educació pública. Amb bon criteri, els nostres sindicats defensen que no es pot desmuntar peça a peça la taula reivindicativa i arribar a acords per separat perquè el conjunt de reivindicacions estan entrellaçades.
Una mirada al passat pròxim
Si ens remuntem a l’època de l’anterior conseller, el Sr. Rovira, i seguim el rastre deixat per aquest i la seua successora, comprovem que les meses tècniques que s’han dut a terme han sigut poquíssimes i amb resultats sempre decebedors. Aquesta constatació, quantitativa i qualitativa, posa en evidència les escasses ganes polítiques de l’administració educativa a debatre seriosament amb els sindicats. El resultat d’això és que els temes pendents no s’han anat acumulant per casualitat. S’han abandonat fins a desembocar, ara mateix, en unes reunions exprés, a correcuita, exemptes de garanties perquè hi haja acords raonables. És una estratègia bruta que ha enrarit, conscientment, l’ambient negociador.
Hi ha motius per a la l’esperança
Pensem que tant la sequera de meses tècniques com el trencament de la unitat sindical per part del CSIF i de l’ANPE segueixen un full de ruta per fer fracassar qualsevol esforç dels sindicats representatius a arribar a acords justos, amb una taula reivindicativa en què es veuen reflectits el 100% de les comunitats educatives públiques del nostre País.
Prova d’aquesta afirmació és que les AMPA i AFA, les nostres entitats culturals i socials i bona part de la societat valenciana veuen amb bons ulls aquesta bateria de propostes sindicals. No s’hi demana res de l’altre món sinó qüestions que incideixen en paràmetres de qualitat educativa, l’acceptació que som un País amb dues llengües oficials en un context actual de multilingüisme i diversitat cultural i la millora de les condicions laborals dels docents.
Qui construeix i qui destrueix?
Els sindicats que ens representen legítimament ja han fet el seu treball: realitzar una anàlisi detallada de les deficiències, sistèmiques i estructurals, del nostre sistema educatiu. Ara la Conselleria d’Educació ha d’estudiar aquestes dades objectives per tal de prendre mesures polítiques que corregisquen la situació precària en què estan immersos els centres educatius públics. Per desgràcia, l’administració educativa continua inspirant-se en un model neoliberal, de privatitzacions accelerades, de pèrdua de drets col·lectius bàsics i en la devaluació dels fonaments de la legalitat democràtica.
El valencià no pot arraconar-se
Des que el Sr. Rovira es va fer càrrec de la Conselleria d’Educació els atacs al model en què el valencià és l’eix de l’ensenyament i l’aprenentatge no s’han aturat. No detallarem la bateria de mesures agressives per a reduir la presència de la nostra llengua en els sistema educatiu valencià ni tampoc insistirem a descriure com el seu odi ferotge ha intentat reduir-ne, a la mínima expressió, l’ús social. De totes i tots és sabut que ha sigut una prioritat suprema esborrar el valencià del mapa escolar i fer recular la dignificació social i administrativa fins a una època en què la nostra llengua s’utilitzava de portes endins, desapareixent dels espais públics.
Amb la nova consellera d’educació i el seu equip sembla que es reafirmen en l’objectiu de torpedinar qualsevol creixement del model educatiu públic, de qualitat i en valencià, que majoritàriament defensa la societat valenciana, tractant de fer fracassar les expectatives de normalització lingüística de la nostra llengua.
L’ensenyament i l’aprenentatge en valencià al capdavant
No ho permetrem ni com a famílies ni com a docents. El valencià, mitjançant el model en què es constitueix en l’eix de l’ensenyament i l’aprenentatge, s’ha situat en l’avantguarda de la renovació pedagògica contínua i ha anat incorporant elements a mesura que els contextos socials i culturals evolucionaven. El model educatiu públic, de qualitat i en valencià, per mitjà d’un debat d’idees constant i d’elaboració de metodologies progressistes, ha liderat els debats en la societat valenciana contemporània que busquen respostes educatives.
