Text a manera de salutació de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera publicat en el tríptic de la 38a Trobada Albalat 2023.
Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera
En l’actualitat, l’ensenyament en valencià viu una època vigorosa. Encara que semble un contrasentit, però, la nostra llengua s’enfronta a situacions que la condemnen a una minorització persistent, a una infrautilització. Poden ser veritat alhora aquestes dues afirmacions tan contradictòries, pensareu vosaltres? Com es dedueix de l’última enquesta sobre l’ús del valencià, realitzada el 2021 per la Direcció General de Política Lingüística, la població valenciana posseeix un respectable nivell de coneixement del valencià, però la seua utilització recula notòriament davant la competència de llengües més hegemòniques. Per tant, l’afirmació que el castellà corre un perill constant pel creixement de l’ús del valencià pretén manipular els corrents d’opinió.
I quina és la solució per al futur del valencià? Arrecerar-nos a l’ombra del victimisme, no. L’objectiu més obvi és que hem d’enfortir l’arrelament de la nostra llengua al dia a dia dels valencianoparlants i que ha de ser instrumental per a la població castellanoparlant i nouvinguda dins d’un marc d’igualtat lingüística. Per aconseguir-ho, el nostre sistema educatiu avança en aquesta direcció, perquè n’ha de garantir un coneixement útil i no sols passiu. En unes altres paraules, la nostra llengua no s’ha de quedar reclosa en l’espai físic de les aules, sinó s’ha d’encarnar en la vida quotidiana de la gent, de tots nosaltres.
Davant d’aquesta panoràmica, necessitem un govern que proporcione al valencià els àmbits vitals per a incrementar el seu ús i guanyar prestigi social. També és necessari que la política lingüística de les administracions públiques i les institucions representatives cree les garanties per a fer-ho possible, amb estímuls eficaços. D’entrada, hi ha d’haver una legislació amb un ample consens social que equipare l’ús de la nostra llengua als models d’utilització d’altres llengües oficials en contextos normalitzats.
El model de plurilingüisme i multiculturalitat construeix en si un conglomerat de propostes, no estrictament lingüístiques. Inclou també fites com un model de convivència ciutadana per a compartir un territori vertebrat, el disseny d’un model educatiu inclusiu i la reivindicació d’un perfil de societat com una aposta de futur. Sense aquest combinat transversal, vinculat als interessos reals de la societat valenciana, és difícil involucrar una majoria social que se senta al·ludida.
Mentrestant, però, els valencians i les valencianes no podem quedar-nos mà sobre mà, indiferents a uns reptes que busquen respostes. Hi ha un extens camp d’acció que ens convida a cultivar actituds conseqüents amb el desig de viure en valencià i que ha de començar amb una reflexió sobre els nostres comportaments lingüístics, individuals i col·lectius.
Passeu-ho de meravella en la 38a Trobada Albalat 2023.
