Dimarts, 6 d’octubre, es dugué a terme, a la Casa de la Cultura d’Alzira, l’acte de presentació i la primera sessió de la Jornada Formativa ‘Què és això de l’emergència climàtica?’. L’acte va comptar amb la participació de les persones vinculades als centres educatius de la comarca que desenvoluparan la proposta de projecte del quadern de treball d’ús individual per a l’alumnat dels últims cursos d’educació primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Darrere d’esta iniciativa, es troba l’Editorial Reclam, amb la col·lecció ‘Pertot’: una oferta d’edicions de manuals, guies, narrativa i quaderns codirigida juntament amb la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera – Escola Valenciana.
El present material didàctic sobre l’emergència climàtica ha estat redactat per Roger Pons, de l’entitat ‘Xúquer Viu’, i per Pedro Domínguez, del col·lectiu ‘la Ribera en Bici – Ecologistes en acció’. Els objectius que es varen plantejar els autors del quadern de treball i que s’han materialitzat en la Jornada Formativa són: Aportar dades actuals i propostes pedagògiques per a treballar a l’aula l’emergència climàtica; conéixer la problemàtica a fons, enfocar-la didàcticament i avaluar-ne l’experiència i aprendre a utilitzar recursos didàctics específics i adaptar-los a les característiques de l’alumnat.
Esta Jornada Formativa té una durada de 15 hores, està reconeguda com a activitat formativa per la Conselleria d’Educació i compta amb una primera sessió de treball de 3 hores a la Casa de la Cultura d’Alzira, 10 hores per dissenyar i aplicar a les aules una unitat didàctica en cada centre educatiu que haja assumit el projecte i 2 hores per tal de fer-ne una posada en comú per compartir col·lectivament la valoració de l’experiència i estudiar-ne la continuïtat.
L’acte de presentació dut a terme a la Casa de la Cultura d’Alzira va començar amb la intervenció de Joan Cortés, de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera que, entre d’altres coses, va afirmar que ‘el model educatiu ha d’acceptar el repte de convertir en projectes transversals temàtiques i realitats, com la sostenibilitat mediambiental, que són factors importants per a construir el futur d’una societat que ja viu immersa en una crisi de difícil eixida. L’educació ens ha d’ajudar a adoptar actituds més ètiques i més respectuoses amb el fràgil equilibri ecològic del nostre planeta’.
Artur Blasco, de l’Editorial Reclam, en el seu torn de paraula ha insistit ‘a continuar tenint iniciatives editorials que oferisquen als centres educatius materials didàctics que facen referència a problemàtiques reals, els quals conviden a la reflexió, a l’anàlisi i al debat a les aules, en contextos de treball transversals’.
En este primer torn de paraules, va prendre la paraula Alfred Aranda, regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira, per declarar que ‘l’actual consistori està compromés amb polítiques locals que milloren la qualitat de vida dels seus conciutadans i conciutadanes. Les polítiques mediambientals formen part de les seues accions immediates perquè entenem que s’ha de canviar de comportament col·lectiu o es produirà una degradació d’esta qualitat de vida. En este terreny, l’educació també ha de posar el seu gra d’arena, divulgant-ne la conscienciació i creant models de sostenibilitat en les comunitats educatives’.
A continuació, va intervindre en la presentació de la Jornada Formativa Jovi Esteve, meteoròleg d’À Punt i un divulgador expert en temes de climatologia científica, el qual ha donat una panoràmica de futur dels efectes en el clima en la zona del Mediterrani per l’emergència climàtica. Fou una perspectiva explicada amb un llenguatge molt divulgatiu que va repassar els fenòmens meteorològics, les estacions de l’any, la física i la química del clima, l’històric de la climatologia remuntant-se a investigacions científiques que ens proporcionen una idea clara d’allò que succeïa fa milers d’anys i del que pot passar, segons l’anàlisi científic de les dades actuals, en els pròxims 30 anys. Al final de la seua intervenció, Jovi Esteve encara va donar esperances sobre la crisi climàtica que està posant en perill la supervivència del planeta i va opinar que ‘podem comparar el planeta Terra a una persona malalta que té una salut que està a les portes de patir un col·lapse multiorgànic. El seu final dependrà de tindre la capacitat de revertir el símptomes, buscant solució a les causes que l’han conduït a eixa situació límit, potser irreversible. La humanitat és l’única que pot protagonitzar les transformacions que hi facen falta’.
Per acabar l’acte, Roger Pons i Pedro Domínguez, autors del quadern de treball ‘Què és això de l’emergència climàtica’, van exposar els motius que els estimularen per tal d’elaborar un material didàctic així. El seu objectiu era omplir les llacunes d’informació científica existents a les aules, desemmascarar les interpretacions pseudocientífiques i situar-nos en el camí de prendre decisions polítiques que obren les grans transformacions globals necessàries. Segons Roger Pons, ‘els estils de vida de les societats humanes contemporànies són el reflex nítid de models econòmics i dels mapes d’interessos mundials que dicten les normes del funcionament del planeta. Ignorem les regles de joc de la natura, les quals mantenen un equilibri harmònic entre totes les formes de vida del planeta, i això té conseqüències com la crisi climàtica’. Per la seua banda, Pedro Domínguez va argumentar que ‘tots els indicadors científics estan alertant des de fa dècades que l’única manera d’evitar una agreujament de l’emergència climàtica és canviar de direcció, iniciant un nou cicle d’esdeveniments que corregisca les polítiques mediambientals equivocades. Si ens declarem «homo sàpiens», cal fer honor a eixa denominació racionalitzant el problema per trobar les millors solucions i les més efectives’.
