Crònica de Joan Cortés, 26/04/2018
Passada la XXXIII Trobada de Rafelguaraf, toca fer balanç de quines coses van anar com una seda i quines altres caldrà millorar per a les properes Trobades de la Ribera. Esta darrera reunió de la comissió organitzadora tenia el propòsit de transmetre les impressions dels veïns i veïnes del del poble que, diumenge 15 d’abril, van contemplar com un riu de gent, provinent de tots el racons de la comarca, envaïa carrers i places amb aires de festa pel valencià, donant suport a l’ensenyament en valencià i reclamant un ús social més digne per a la nostra llengua.
Es calcula que més de 20.000 persones estigueren a Rafelguaraf per gaudir d’un matí atapeït d’ofertes lúdiques i educatives per als xiquets i xiquetes de tota la comarca; d’actuacions musicals treballades fins a l’últim detall; d’una jornada relaxada, de cerveseta i picadeta, a l’ombra o a la llum del sol, segons convenia més; de músiques de carrer carregades de festa i danses de sabor ancestral; de cançons de Dani Miquel que s’endinsen al mig de l’ànima i, en definitiva, d’una experiència emocional col·lectiva, acompanyats d’amics i companys. Els protagonistes i les protagonistes, però, d’esta Trobada i de totes les Trobades, han continuat sent els xiquets i xiquetes, que no van parar ni un segon de fer de picaflors, d’un taller a un altre, sense permetre que el cansament acumulat desunflara el seu entusiasme impulsiu.
Les opinions, tant de Rafelguaraf com de la resta de la comarca, s’havien canalitzat a través d’un qüestionari que es podia contestar per internet. El centenar llarg de respostes coincidien totes en una valoració: havia estat una Trobada espectacular, ben organitzada, amb una assistència multitudinària i amb una participació de tallers, paradetes i actuacions d’entaulat molt nombrosa. Els membres de la comissió organitzadora de la Trobada remarcaven la seua satisfacció per haver format part de l’experiència de fer una Trobada de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera.
La veritat és que el poble s’havia implicat amb cor i fetge en una Trobada que ha tingut l’honor d’albergar la presentació de la resta de Trobades, dihuit en total, d’arreu del País, en una roda de premsa, gravada per Ribera TV, que es va poder veure per tota la xarxa de televisions autonòmiques privades, de Castelló a Alacant. El missatge d’estes dihuit Trobades ha estat contundent i nítid, nosaltres pel valencià, una aposta ferma pel plurilingüisme i la multiculturalitat en un territori amb una diversitat cultural i lingüística de què ens hem de sentir orgullosos i orgulloses, i cultivar-la com un patrimoni preuat que cal recuperar.
Els mals presagis, el mal oratge, la manca d’assistència, qui són eixos forasters que ens volen fer eixir de casa… Es van esfumar des que es va sentir el primer toc de dolçaina i tabal i els xiquets i xiquetes de l’escoleta s’obrien pas darrere de la pancarta “Som el futur”, embolcallats per un guirigall creixent i protegits per les mirades acaronadores de mares i pares.
La banda de l’Ateneu Musical de Rafelguaraf tancava la cercavila amb melodies de festa grossa que et trauen a ballar. Els parlaments a l’entaulat de la plaça de les escoles velles redundaven en elogis a l’ensenyament en valencià. La gent del Vine-te’n en bici a la Trobada arrossegava el flaire dels tarongerars i de la primavera. Els dinars, a mitjan coure, alenaven per les portes de les cases i, en passar per les terrasses dels bars, aquelles oloretes et despertaven el cuquet de la gana. L’exposició de la història de l’escola rebia les alabances dels visitants; la de Joan Fuster rescatava un escriptor de l’oblit. El bosc d’aforismes ens donava a conéixer frases reflexives de l’intel·lectual de Sueca. L’exposició de la pilota valenciana curava les ferides la desmemòria d’aquelles partides jugades al carrer; la de les dones científiques ens conscienciava del masclisme que no sols maltracta sinó que també impersonalitza. Als carrers, centenars de llibres et convidaven a aventurar-se en valencià…
Què voleu que vos conte més? La resta ja forma part de la memòria col·lectiva de Rafelguaraf.
