Després de tres anys en el dic sec, la 3a Nit de la Ribera va retre homenatge a les comunitats educatives i les promocions d’alumnat que implantaren els programes d’ensenyament en valencià nascuts a recer de la Llei d’Ús i Ensenyament de 1983. Cal recordar que, la 2a Nit, celebrada a Alzira, es va dur a terme uns dies abans del període de confinament per la COVID19.
Uns anys més tard d’aquella experiència calia escenificar amb resolució l’estima per la llengua i el país, i això és el que vam fer en la 37a Trobada d’Alfarb 2022 i hem fet divendres passat en la 3 Nit de la Ribera. Va ser una festa carregada de retrobaments que pretenia esquinçar el vel de l’oblit de l’època en què les comunitats educatives de la comarca implantaren el valencià en un model educatiu que grinyolava pel contrasentit de ser monolingüe en castellà en societats valencianoparlants.
La 3a Nit de la Ribera va ser un èxit sense matisos. Unes 180 persones van secundar la convocatòria de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera i de l’Ajuntament d’Albalat per acompanyar-nos en la Sala Marina de Polinyà de Xúquer. Aquesta convocatòria comptava també amb el suport de les mancomunitats riberenques, els ajuntaments per on ha passat la Trobada en els darrers anys, el teixit associatiu i les empreses culturals, fins i tot del Consorci Ribera i Valldigna, que col·labora amb la 38a Trobada Albalat 2023 en el projecte «Escoles sostenibles, ciutats sostenibles».
En paraules d’Eva Femenia, la presentadora de la 3a Nit «la Nit de la Ribera farà aflorar moltes emocions i rememorarem un temps i un País que ens retrata. Serà una Nit per a mirar cap al passat però també per a albirar el futur», quan, com va dir Emili Chaqués, company de faristol d’Eva, «el passat i el futur se solen reflectir en el present per fer-ne una mirada crítica però esperançada».
La implantació dels programes d’ensenyament en valencià traça una línia continua que uneix aquella època primigènia amb una actualitat en què, com va afirmar Joan Cortés, president de la Coordinadora de la Ribera, «el sistema educatiu valencià és l’hereu d’aquelles primeres passes vacil·lants d’una criatura que ara mateix s’enfronta a nous i vells reptes, a contextos socials i culturals diferents i persistents als quals hem de respondre amb un model educatiu en permanent construcció, en la perspectiva d’un país de tots i de totes que estem edificant». Per aquest motiu, va concloure Joan, ara mateix «el valencià reclama amb urgència guanyar prestigi social, demana allunyar-se d’escenaris on la minorització i la desigualtat perpetuen el desarrelament, la despersonalització i la desestructuració territorial. Volem ser i estar».
En la seua intervenció, Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, va remarcar que «les Trobades eren un fenomen sociològic molt potent que s’havien consolidat com una fita anual en la que s’escenificava, comarca a comarca, l’estima al valencià i la reivindicació pel seu redreçament, mitjançant el seu ús social i com a vehicle d’aprenentatge vivencial».
En recuperar la paraula, Eva, al faristol, va explicar que «les 19 Trobades que es faran enguany al llarg i ample del País Valencià estan dedicades a Carme Miquel, una mestra inquieta i compromesa amb un model educatiu pròxim a plantejaments pedagògics que també foren impulsats pels mestres freinetistes, els moviments de renovació pedagògica i entitats com Escola Valenciana». En aquest punt, Emili, va matisar que «el lema que abanderen les Trobades 2023 és ben significatiu: “Recuperem el verd”, fent referència al missatge que volem transmetre a les festes pel valencià». «La societat valenciana ha de prendre consciència de l’amenaça que representa l’emergència climàtica per al futur de la humanitat i per a la salut del planeta», va acabar dient, Eva, finalitzant l’argumentari sobre el lema de les Trobades.
A continuació, va prendre la paraula Felip Hernandis per «agrair la unanimitat de la corporació municipal en el seu suport per la celebració de la 38a Trobada a Albalat». «Ja tocava organitzar la Trobada de Centres en Valencià de la Ribera en un poble com Albalat amb un teixit de participació associativa exemplar». «Necessitàvem la projecció cap a la comarca que ens aportarà la 38a Trobada, una projecció que cohesionarà encara més la societat albalatenca», va reflexionar Felip. Ell que va viure, en primera persona, els primers temps de la introducció de les línies en valencià en les aules, va acabar afirmant que «aquells dies van obrir un camí que ens ha conduït a l’actualitat que vivim». Segons ell, «hem de sentir-nos agraïts, la gent d’Albalat, per la tasca educativa i formativa que duen a terme les plantilles de professorat dels centres de la localitat i agraïts també a les famílies que corresponen amb empatia a aquest treball».
Lliurament de guardons de la 3a Nit
«Aquesta implantació no va ser un procés instantani -arrencà a dir Emili Chaqués– sinó que s’esgranà a poc a poc per tot la geografia de la comarca i del País en la mesura que maduraven les iniciatives que ho feren possible». I va continuar dient que «hui en la 3a Nit de la Ribera, tornem al tall per continuar amb els reconeixements als qui treballaren per la dignificació de la nostra llengua com a eina d’aprenentatge».
CENTRES GUARDONATS
Curs acadèmic 1986/87
– C.P Severí Torres de Castelló de la Ribera
– C.P Pare Gumilla de Càrcer
– C.C Maria Auxiliadora d’Algemesí
Curs acadèmic 1987/88
C.P. Blasco Ibáñez d’Alginet
C.P 9 d’Octubre de Senyera
C.P Almassaf d’Almussafes.
Curs acadèmic 1994/95, en educació secundària
C.C Maria Auxiliadora d’Algemesí
C.C Sant Francesc de Guadassuar
Raquel Tamarit, Consellera d’Educació, ens adreça unes paraules
En prendre la paraula, Raquel Tamarit, va expressar la seua condició de dona riberenca, condició circumstancial de la qual «se’n sentia ben orgullosa, ja que considerava la comarca una de les demarcacions territorials capdavanteres en la implantació de l’ensenyament en valencià i on es continuava cultivar l’estima per la llengua i els trets identitaris de valencians i valencianes». «Ací, a la Ribera» -va continuar dient- «es viu amb normalitat l’ús del valencià i aquesta normalitat ha sigut un substrat decisiu en l’aplicació de l’ensenyament en valencià, per això som i sou un referent per a la resta del País, quant a les Trobades que se celebren cada any, que inunden de festa carrers i places, i quant a la transmissió d’aquesta normalitat a uns altres àmbits més formals de la societat i de les institucions».
Homenatge entranyable a les comunitats educatives d’Albalat
«L’Ajuntament d’Albalat -explicà Eva– ha decidit retre homenatge a la comunitat educativa de l’Ausiàs March en l’època que va impulsar la incorporació de les línies d’ensenyament en valencià al centre». «També rebrà el mateix reconeixement la primera promoció d’alumnes que visqueren a les aules aquella experiència educativa», va replicar Emili. Va seguir dient que «els representants d’aquell claustre de professors i professores que hui ens acompanyen són: Josep Franco, Amparo Torrent i Cari Sanz». I va afegir Eva que «el representant de la primera promoció d’alumnes del CEIP Ausiàs March és Ximo Alacreu». Instants més tard, també es va retre un sentit reconeixement de la seua tasca docent a Teresa Rubio, professora de valencià de l’IES Sucro d’Albalat, una persona afable i de fermes conviccions, que ha deixat una empremta perdurable en el seu alumnat. De manera extensiva, s’hi va fer un reconeixement per la seua tasca docent i educativa a la resta de centres educatius d’Albalat: l’escoleta infantil Enric Valor i l’IES Sucro, d’educació secundària.
En el transcurs del lliurament de recordatoris i guardons, Tere Meléndez, regidora d’educació, va prendre la paraula per recordar la comunitat educativa del CP Ausiàs March d’aquells temps, a qui constituïa el claustre, l’alumnat que va passar per les seues aules i va aprendre en una llengua viva molt arrelada en la vida quotidiana d’Albalat. Després, es va projectar un audiovisual amb imatges d’època en el que es feia un recorregut per les instal·lacions del CEIP Ausiàs March mentrimentres una locució explicava els detalls de l’escolarització.
Durant aquest acte tan emotiu, es va convidar a Josep Franco a adreçar unes paraules als assistents a la 3 Nit, el qual va assegurar que, seguint el fil de l’argumentació de Tere Meléndez, «se’n dedueix que la societat d’Albalat, abans de l’aplicació de la lletra de la LUEV, com la de tots els pobles valencianoparlants, vivien instal·lats en una anormalitat acceptada que consistia a usar una llengua fingida, el castellà, en travessar les portes d’entrada de l’escola, i a abandonar el valencià a l’entrada de la institució del saber i de l’aprenentatge».
Posant punt i final a la cerimònia de lliurament dels guardons i reconeixements a les comunitats educatives i a les primeres promocions d’alumnat, donant pas al sopar de la 3a Nit de la Ribera, Eva va finalitzar la seua intervenció com a presentadora de l’acte proclamant que «a la taula i al llit, al primer crit».
Com a fi de festa, el grup musical Niuss va amenitzar la vetllada amb tot el seu repertori de cançons que convidaven a ballar, ja entrant en la mitjanit.
Ho deixem així perquè cadascú hi traga les seues pròpies conclusions de la 3 Nit i moble la seua estança de records com millor considere.
Abans que visiteu l’àlbum de la 3a Nit de la Ribera, m’agradaria agrair el treball de l’equip humà que ha fet possible aquest esdeveniment festiu. Encara que s’haja mantingut entre bastidors no significa que el seu treball no hi haja resultat útil i de profit.
<Clica per obrir l’àlbum de fotos de la 3a Nit de la Ribera>
