El passat divendres 20 de febrer es va celebrar a la Sala Marina de Polinyà de Xúquer la 6a edició de la Nit de la Ribera per tal de guardonar les comunitats educatives que, durant el procés d’implantació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 1983, van implementar el model d’aprenentatge que convertí la nostra llengua en una eina metodològica. Aquest model va anar més enllà de compartir continguts curriculars i experiències educatives per a posar els fonaments d’una futura societat multilingüe i pluricultural, amb el valencià en l’eix d’aquest projecte i els valors democràtics i humanístics com a ciment.
Així mateix, en la Nit d’enguany es van atorgar reconeixements a persones, entitats i establiments per la seua trajectòria en la promoció de l’ús social del valencià des d’un àmbit personal o des del activisme d’una entitat o d’una empresa. Si consolidar un model educatiu que, curs rere curs, s’adapta a nous contextos d’escolarització i respon a nous reptes pedagògics és complex, mantindre el rumb per a fer de la nostra llengua un impuls de socialització i un instrument de dinamització cultural no resulta menys dificultós.
A més a més, la 6a Nit de la Ribera es va convertir en la presentació de la 41a Trobada de Centres en Valencià de la Ribera que tindrà lloc el proper 19 d’abril a Alzira i la commemoració de l’Any Jaume I, en el 750 aniversari de la seua mort, un personatge històric i una època que van deixar una empremta que encara perdura fins els nostres dies.
Benvinguda a la 6a Nit de la Ribera 2026
Quan, a la porta de la Sala Marina, la colla de dolçainers i tabaleters de Les Raboses d’Alzira començaren a tocar les peces musicals de benvinguda, trencaren el silenci de la nit i unes quantes mirades encuriosides guaitaren al carrer a través dels badalls de les cortines. S’havia creat una expectació momentània, fins i tot entre els escassos vianants que s’atrevien a enfrontar-se a la frescor de la nit, a les acaballes d’un mes de febrer irregular.
Guiats per una música aduladora de tabal i dolçaina, els assistents a la 6a Nit van anar acudint a la convocatòria de la Coordinadora de la Ribera, encaminant els seus passos per a sumar-se a la festa. A l’entrada de la Sala Marina, embolcallats per la banda sonora de les dies de festa major, encaixaren mans, repartiren abraçades i demostracions d’afecte. En aparença, totes i tots es coneixien.
Semblava que una bona part d’aquestes persones es retrobaven després d’un temps de no poder saludar-se, interessar-se per la família o posar-se al dia en els succeïts més quotidians. Segurament, també havien compartit les aules i les sales de professors d’un centre educatiu enyorat i mil anècdotes brollaven de boca en boca. D’altres, encara compartien anhels per tirar endavant un projecte col·lectiu.
Passats un minuts, els tocadors va conduir l’eixam de gent al jardí de la planta baixa en què s’assaboriria una picada frugal acompanyada d’una beguda que remullava la gola. Allí estant, s’intercanviarien paraules mesurades als cercles de conversa que proliferaven espontàniament i es desfeien amb la mateixa facilitat en què havien quallat. Eren moments efímers amb una dosi de cordialitat i empatia. Mentrestant, els flaixos d’una hàbil fotògrafa immortalitzava aquells instants d’intercanvi de contarelles.
El trasllat de la colla de dolçainers i tabaleters al peu de l’escala que portava a la gran sala en què se celebraria la cerimònia de lliuraments de guardons i reconeixements, el posterior sopar de la Nit i la fi de festa amb l’actuació d’un grup de folk en valencià, va ser el senyal perquè l’eixam de gent, amb la cridòria habitual de qui se sent a gust entre amics i amigues, pujara, disciplinadament, per aquella escala.
Feia goig veure la Sala de gom a gom
160 assistents s’arremolinaven al voltant de les taules i esgotaven les últimes salutacions abans que, com un joc infantil, triaven la cadira en què asseure’s al costat de les persones que compartien més afinitats o les confidències més personals. Finalment, l’expressió popular «cada ovella amb sa parella» va resultar un consell pràctic, en la majoria dels casos, amb l’esperança de viure una bona vetlada.
Cristina Soler i Sònia Bosch, les dues presentadores de la 6a Nit, des del faristol de l’escenari, van cridar a l’ordre per poder començar la cerimònia enmig d’un revoltim de veus. En paraules de Sònia Bosch, la 6a Nit de la Ribera era un «acte d’homenatge a les comunitats educatives (…), protagonistes de la implantació del programa d’ensenyament i aprenentatge en valencià». En la rèplica que hi feu Cristina Soler, «s’atorgaran també els reconeixements d’àmbit local a entitats i persones (…) que, amb el seu activisme, han contribuït a fer créixer l’estima pel valencià».
Abans, però, un poc de música, d’aquesta que alimenta l’ànima
Abans de posar-se a la feina, des del faristol que presidia l’escenari es 
convida el grup Mala a presentar-se davant del públic assistent i a interpretar dues peces del seu repertori; un repertori que després de l’acte de lliurament de guardons i reconeixents acabarien d’interpretar. La veritat és que aquestes dues cançons d’aquest grup de folk en valencià en va posar el cos a to per gaudir de la llarga cerimònia que vindria en acabant.
Però quin és l’origen de Mala? Ho expliquen elles mateixes a Lletraferit: «L’amistat ho determina prou tot: pretensions molt humils i gens de pressa. El grup és per a fruir una miqueta més de la vida. És treball i responsabilitat, clar, però no ha de ser una càrrega. I, musicalment, fem allò que ens naix, partint de les músiques que hem mamat». Bé, per a alçar una casa sòlida cal començar fent bons fonaments…
Anem al tall, que el temps passa de pressa
Després d’aquesta actuació memorable, pugen a l’escenari Israel Pérez, regidor de cultura d’Alzira, i Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera, per adreçar unes paraules de benvinguda.
En aquesta benvinguda, Israel Pérez insisteix molt que «la celebració de la 41 Trobada Alzira 2026 és un esdeveniment molt desitjat per l’Ajuntament perquè l’intent d’organitzar-la l’any de la pandèmia de la COVID19 es va frustrar, òbviament, per una emergència sanitària sense precedents contemporanis i calia recuperar aquesta assignatura pendent, ja que Alzira havia quedat amb ganes». Per a afirmar després que «la commemoració el 2026 del 750 aniversari de la mort de Jaume I ens va facilitar el motiu per ajuntar dues fites tan significatives: la festa pel valencià, reivindicativa i aglutinadora, i l’Any Jaume I, les petjades d’un monarca en un període de la història que encara continuen presents en el territori, en la cultura i en la nostra personalitat política: les nostres senyes d’identitat».
Heu de saber que la vintena llarga de Trobades de la Federació Escola Valenciana, en la seua edició 2026, enarboren l’eslògan TENIM HISTÒRIA SOM FUTUR. L’eslògan va com anell al dit a l’Any Jaume I, que commemora el 750 aniversari de la mort del monarca fundador del Regne de València. Aquesta afirmació sobre la història i el futur ens convida a reflexionar sobre els fets històrics que han construït pedra a pedra el nostre present i sobre què volem ser en el futur, com a poble.
A continuació, Joan Cortés, va dir, referint-se al govern valencià actual, «que la consulta a les comunitats educatives per a triar la llengua base de l’ensenyament els ha eixit malament i s’ha transformat en una exhibició de fidelització cap al model educatiu en què el valencià és vehicular; en concret a la Ribera amb una mitjana global que s’acosta al 85%». I va afegir que «la mal denominada llei de llibertat educativa ha resultat ser un llibertinatge descarnat per desposseir-nos dels drets lingüístics que cohesionen la convivència ciutadana i vertebren el territori». Per finalitzar amb aquesta qüestió, el president de la Coordinadora puntualitza que «amb els resultats d’aquesta consulta innecessària, hem de concloure que el nostre model ha rebut el reconeixement general per la seua qualitat educativa, pel seu èxit acadèmic i pels valors democràtics que aporta».
Joan Cortés «creu amb fermesa que, davant d’aquests intents d’enfrontar-nos, la millor manera de sobreviure és reinventar-se per a construir. Cal interpretar els nous contextos per a oferir projectes que estabilitzen i facen augmentar la fidelització de les comunitats educatives al model d’ensenyament i aprenentatge en valencià».
Encetem el lliurament amb Alzira
Després d’aquestes paraules de benvinguda, comença la cerimònia de lliuraments, obrint amb els reconeixements per la promoció de l’ús social del valencià que, en aquesta edició, han recaigut en Josep Gregori, mestre i escriptor, empresari i editor; Moisés Vizcaino, advocat i editor de mitjans de comunicació; la Llibreria Hort dels Frares i les Falles d’Alzira Plaça Malva i Sant Joan. Van rebre aquest reconeixement de mans d’Israel Pérez, regidor de cultura, Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera, Virtuts Piera, regidora d’educació, Guillermina Delgado, vicepresidenta d’Escola Valenciana i Dolors Pedrós, consellera del Consell Valencià de Cultura.
Cristina Soler i Sònia Bosch van llegir unes referències concises dels guardonats.
«Josep Gregori és un mestre i escriptor que va encarrilar el seu futur, com a empresari, en l’àmbit editorial, concretament a l’Editorial Bromera. L’any de la seua fundació, el 1986, i amb un panorama cultural desèrtic al nostre País, va ser capaç d’alçar una editorial que aviat es va convertir en un referent al sector educatiu, convertint les dificultats en oportunitats».
«Moisés Vizcaino és advocat però la seua faceta més coneguda és la creació de la Veu del País Valencià, un periòdic digital que lluita per sobreviure en un mercat digital globalitzat. Cal afegir que en uns contextos polítics gens proclius a permetre el naixement de mitjans de comunicació en valencià i la seua consolidació en condicions de normalitat democràtica. Una anormalitat política que cal corregir com més prompte millor».
«Quant a la Llibreria Hort dels Frares és una llibreria emblemàtica de la ciutat d’Alzira que va obrir les seues portes fa més de 30 anys; en un país en què els establiments que ofereixen productes culturals estan en crisi creixent i molts, a un ritme dolorós, abaixen definitivament les seues persianes. En el cas de la Llibreria Hort dels Frases, continuen garantint un servei impecable amb el millor dels somriures».
«Guardonar dues Falles d’Alzira com Plaça Malva i Sant Joan és un gest merescudíssim. D’una banda perquè dignificar, any rere any, l’ús del valencià en la festa popular valenciana més representativa és un mèrit indiscutible des del punt de vista de la socialització lingüística. I, d’altra banda, si aquest treball es realitza per mitjà d’una àmplia oferta cultural i lúdica el resultat ja no té preu.
Les comunitats educatives d’Alzira guardonades
En paraules de Sònia Bosch, una de les presentadores de la 6a Nit, «tots aquests centres educatius han deixat un rastre d’esforç continuat i de superació davant dels contratemps en el camí de la implantació dels programes d’ensenyament i aprenentatge en valencià que els ha fet merèixer aquests guardons concedits per la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera».
Les comunitats educatives guardonades van ser l’IES Rei En Jaume, el CEIP Alborxí, el CEIP Ausiàs March, el CEIP Blasco Ibáñez, el CEIP Gloria Fuertes, el CEIP Vall de la Casella, La Florida Campus d’Alzira i el Centre de Formació de Persones Adultes Enric Valor. Sense oblidar-nos de les noves generacions que s’obrin camí amb decisió i amb moltes de ganes de canviar el món: l’Escoleta Infantil Infants, La Muntanyeta i Llorenç Giménez i l’Escoleta Infantil de 1r Cicle Tulell.
Si els CEIP es guardonaven per la implantació dels programes d’ensenyament i aprenentatge en valencià als seus respectius centres, les escoletes infantils i el Centre de Formació de Persones Adultes Enric Valor es guardonen per motius no menys importants perquè desenvolupar un projecte diferent no significa que la seua repercussió social siga intranscendent, ben al contrari.
Pel que fa a l’Enric Valor, la Coordinadora reconeix el seu gran paper en l’atenció educativa a famílies nouvingudes, utilitzant el valencià com una llengua de convivència, marcadament inclusiva, integradora. Quant a les escoletes infantils, ressalta la vessant de la inclusivitat en la seua tasca social, però, sobretot, vol subratllar el mèrit d’introduir el valencià en les seues experiències educatives i de socialització, en edats primerenques.
Passem a guardonar les comunitats educatives de la Ribera
Aquesta implantació no va ser instantània, sinó que va anar florint en la comarca, ací i allà, al ritme en què maduraven les iniciatives de claustres i AMPA, d’entitats i col·lectius locals i d’Ajuntaments que les feren possible.
Les comunitats educatives guardonades va ser: l’IES Torís, de Torís, el CEIP Balmes, de Guadassuar, l’IES Càrcer, de Càrcer, i el CEIP Pintor Estruch, de Manuel. Van ser els encarregats de donar aquests guardons, Paqui Momparler, presidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Rafa Gisbert, president de la Mancomunitat de la Ribera Baixa, Dolors Pedrós, consellera del Consell Valencià de Cultura, i Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera.
Cloenda i fi de festa de la 6a Nit de la Ribera
En finalitzar la cerimònia de lliurament de reconeixements i guardons, una cerimònia voltada per emocions sentides en primera persona, per l’apilotament de records que brollen d’un passat difuminat pel transcórrer dels anys i pel retrobament d’antics companys i companys que havien compartit clarió i pissarra, multicopista i fitxes de treball, i havien col·laborat en la tasca de crear recursos didàctics amb materials impensats… ens posàrem mans a l’obra per fer els honors al sopar, reclamat pel cuquet de la fam, entre acudits enginyosos i converses bressolades per exclamacions i rialles.
Després del parèntesi del sopar i una vegada assaciats els ventres més exigents, en una sobretaula que demanava repòs i una atmosfera intimista, la música es feu present a l’escenari de la 6a Nit de la Ribera per mitjà dels instruments i l’harmonia de veus de Mala grup folk en valencià, un grup amb un estil de fer música nodrit d’infinites sensibilitats i tradicions creatives.
Mala és un grup que no ha parat mai de créixer en reptes i que està mastegant contínuament projectes a curt, a mitjà i a llarg termini sense perdre ni un gram d’essència ni desapegar els peus de la terra que tant estimen. No debades, en una entrevista, expressaren l’opinió que un concert de Mala «és com una cassola d’arròs al forn». Deu ser perquè un dels seus grans referents són les iaies, envoltades sempre, en la memòria de la xicalla, de bafs nutritius provinents de cassoles xarraires?
<Veure l’àlbum de fotos de la 6a Nit de la Ribera 2026>
<Visionar el vídeo de la 6a Nit de la Ribera>
