Arrels de vida, llavor de futur
Enguany, Escola Valenciana — Federació d’Associacions per la Llengua volem recuperar la memòria col·lectiva per a ser conscients d’on venim i a qui hem d’agrair els esforços que ens ajudaren a trobar el nostre rumb. Amb aquest propòsit, no podem separar la recuperació de la nostra llengua d’una nova llei educativa que responga als reptes de la societat valenciana del segle xxi i a vertebrar políticament el nostre territori perquè es convertisca en un país de totes i tots.
Amb l’eslògan de les Trobades 2020, “Arrels de vida, llavors de futur”, pretenem traçar un pont de gran volada entre dues vores, des de la tasca realitzada per persones i organitzacions que simbolitzen les arrels fondes, robustes i nodridores del arbre que ha resistit les adversitats dels forts vents i, a l’altra banda, les noves realitats que ja s’albiren, nascudes de les llavors de sembra que es varen plantar amb la saó, pensant en els fonaments de la societat del futur.
És per això que enguany dediquem les Trobades a Empar Navarro i Giner, una mestra entusiasta i lluitadora que exercí el seu ofici en la Segona República espanyola. Empar Navarro fou una mestra i política que va treballar perquè el valencià fora llengua vehicular a l’ensenyament i que el professorat de Magisteri haguera d’equiparar l’ús del valencià i el castellà a les aules. Fou presidenta de l’Associació de Mestres Valencians i, com milers de mestres, va ser detinguda al juliol de 1939 i condemnada a 3 anys de presó pel seu activisme antifeixista. Finalment fou restituïda com a mestra el 1962 i va exercir el seu ofici a Albalat dels Sorells i a Murla fins a la seua jubilació el 1970. La figura i la vida d’Empar representa centenars de mestres represaliats i represaliades pel franquisme que, fidels als seus idearis pedagògics i el seu compromís social amb els seus conciutadans, ens deixaren una herència farcida d’esperança en la capacitat de la humanitat per a transformar el món.
Així, Escola Valenciana vol continuar comptant amb la participació de les comunitats educatives, d’entitats i persones que s’incorporen de bon grat a la construcció d’un ensenyament valencià compromés amb la coeducació, amb els valors socials, amb la consciència mediambiental, amb el pensament crític, amb un món més just per a les persones, amb els principis de la cultura democràtica, amb l’humanisme, amb un model educatiu basat en el plurilingüisme i la multiculturalitat, amb l’aprenentatge cooperatiu i vivencial, amb la intel·ligència emocional i les habilitats socials, amb el laïcisme i les metodologies científiques, amb l’ètica professional, amb la inclusió social, amb la societat del coneixement, amb la vertebració territorial i la cohesió social. Amb aquest model d’escola aconseguim educar una ciutadania crítica.
Hui més que mai, el costum de fer Trobades ha de perdurar. Escola Valenciana i les coordinadores que en formem part, hem de preservar aquest exercici col·lectiu per fer visibles als carrers i places propostes culturals i educatives que parlen de convivència ciutadana, de diàleg i d’empatia, de tolerància vers la diversitat enriquidora, de reivindicar en primera persona les llibertats democràtiques i els drets humans.
La nostra convicció és que el millor camí per a respectar la nostra diversitat és cultivant models d’igualtat i universalitzant els drets lingüístics. És el moment, doncs, que la llei incloga la capacitació en valencià com una eina indispensable de les treballadores i els treballadors de l’administració pública. Volem que abans que acabe 2020 la Generalitat Valenciana complisca els seus compromisos i garantisca que les i els professionals de les administracions públiques posseïsquen la capacitació d’exercir les seues competències, per igual, en les dues llengües cooficials. Les nostres administracions no poden ser l’origen de discriminacions ni d’exclusions, ni, encara menys, castigar el desig de viure en valencià, que és un dret legítim.
Vos esperem en les Trobades d’Escoles en Valencià 2020 perquè omplint de gom a gom carrers i places amb les festes per la llengua segur que les convertim en “Arrels de vida, llavors de futur”.
