(Text que es publicarà al llibret de la XXXIII Trobada de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera)
Joan Cortés
President de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera – Escola Valenciana
El decret de plurilingüisme i multiculturalitat aprovat al parlament valencià fa, escassament, un mes és una normativa educativa que intenta donar resposta a la realitat social amb què convivim quotidianament els valencians i les valencianes. La diversitat lingüística i cultural del nostre país és una identitat inseparable del nostre territori que s’ha usat de detonant en l’anomenat conflicte lingüístic i en altres problemes territorials. Este conflicte postís ha intoxicat la convivència ciutadana però, sobretot, ha afectat la nostra capacitat política d’afrontar els reptes de futur amb decisions consensuades.
Acceptar que la diversitat lingüística i cultural de què parlem és un patrimoni de tots i de totes que cal defendre i promoure, requereix una dosi de valentia i d’honestedat política que ha estat absent, en legislatures anteriors, en les nostres institucions. Les llengües i les cultures han de deixar de ser motiu d’enfrontament i s’ha d’impulsar la mútua coneixença entre comunitats lingüístiques i entre les diferents peces del puzle territorial. Utilitzar l’excusa de la llengua i de la cultura per encendre vells conflictes artificials és un recurs, des de l’època de la transició valenciana, d’un sector de partits polítics que davant una falta de programa electoral propi que administre bé els interessos dels valencians i de les valencianes, de tots i de totes, pretenen evitar que nosaltres agafem fort el timó del nostre futur i triem el millor rumb.
Este sector de partits polítics ara embruten la trajectòria pedagògica dels centres educatius que apliquen alguna modalitat d’ensenyament en valencià amb la introducció d’una llengua estrangera, com l’anglés. Van més enllà d’atacar l’ús vehicular del valencià i tracten de dinamitar un model educatiu de qualitat que, en el transcurs del temps, s’ha convertit en un model d’èxit, pels resultats que es poden observar. Estos polítics sense escrúpols fan servir la intransigència, l’odi i la desinformació com a instruments que poden provocar un dany irreparable a la tasca pedagògica i social que duen a terme, no solament els mestres i les mestres i la resta de professionals que treballen al sector educatiu, sinó les AMPA, els Ajuntaments i la resta de col•lectius vinculats. Així mateix, poden llançar a perdre els beneficis col•laterals quant a la seua repercussió social contextual.
Nosaltres, contràriament, ens hem de sentir ben satisfets d’un model educatiu que no sols ensenya, per exemple, a multiplicar, les notes musicals, on està Londres o què és això del canvi climàtic. És un model que també es preocupa dels valors socials associats a la convivència ciutadana, que treballa la intel•ligència emocional i les habilitats socials. Este model aposta per una gestió democràtica dels centres educatius, submergeix els xiquets i xiquetes en l’experiència dels projectes transversals, de la metodologia científica del raonament, de la màgia de l’aprenentatge cooperatiu. Es tracta d’un model amb un constant debat pedagògic entre els equips docents i multiprofessionals, que posa en pràctica aquell humanisme fusterià que afirmava que la humanitat era “la mesura de totes les coses”. Però, sobretot, és un model educatiu que llueix en la felicitat reflectida a les cares dels xiquets i xiquetes.
Com a treballadors i treballadores d’este model educatiu, com a mares i pares que han ajudat a construir-lo i millorar-lo, com a Ajuntaments, que fan el manteniment exigent dels centres i com a col•lectius reivindicatius, no podem permetre que encalle la nostra educació. Ben al contrari, cal que ens esforcem per dignificar-la, expressant el nostre suport, aportant la nostra participació i, sobretot, sumant el nostre esforç dia a dia.
El model educatiu que rep l’impuls del plurilingüisme i la multiculturalitat és un model en què el valencià és el vehicle dels aprenentatges, juntament amb el castellà i la incorporació de l’anglés o d’una altra llengua estrangera. Els xiquets i xiquetes aprenen en valencià, els mestres i les mestres desenvolupen el seu ofici d’educar instrumentalitzant el valencià i, al final de cada cicle d’escolarització, els resultats confirmen que el model ha donat els fruits esperats: uns bons nivells de competència curricular i acadèmica, un bon nivell de competència lingüística en les llengües vehiculars (valencià, castellà i anglés) i un bon nivell de creixement personal, cultivat des dels projectes transversals.
