Recorregut pel circuit urbà d’Albalat de la Ribera, una activitat que forma part del projecte ‘Pertot, acosta’t a la Ribera’ de l’Agenda Any Trobada 2023. Al davant d’aquesta visita guiada vam comptar amb el mestratge i la saviesa de Pere Joan Hernandis.
1: Casa de la Vila.
Seu de l’Ajuntament. Fou construïda el 1664, d’aquella època podem veure un dels arcs – de rajola‐ de la carnisseria en el carrer del Castell a la Cort, la casa encara conserva gran part de la distribució interior, destacant la Sala amb el trespol original, es reformà en diverses ocasions, com la del primer terç del s. XX que alterà la façana, regularitzat simètricament els vans, es construí un gran balcó amb balustres i les portes i finestres s’emmaren amb motllures, la façana acaba amb un gran remat amb l’escut de la Vila.
2: Font de la Plaça de la Cort.
1994. Obra de Manuel Boix, artista de l’Alcúdia, el cos central s’organitza amb una construcció de rajola massissa en espiral per on corre l’aigua, una sèrie de figures de xiquets i xiquetes de bronze juguen entre ells i amb l’aigua, o amb alguns animals de la fauna de l’Albufera.
3: Mercat municipal.
El 1901 es construí el mercat segons els plànols de l’arquitecte Manuel Peris, destacant la incorporació dels nous materials constructius estructurals: les columnes de ferro colat i les bigues de ferro que sustenten el sostre. Amb l’obertura del passeig de la gran via del País Valencià s’hagué d’enderrocar, i el 1948 es construí l’actual, segons els plànols de l’arquitecte Juan Guardiola que aprofità gran part del material constructiu estructural anterior, el límit del mercat es tanca amb un mur obert i dues marquesines de fusta amb remat curvilini que coincideixen amb les entrades.
4: Biblioteca municipal.
La Biblioteca Municipal ocupa l’edifici de l’escorxador, construït el 1901 segons el plànols de l’arquitecte Lluís Ferreres, d’estil modernista, es tracta d’un edifici dos cossos laterals coberts a dues aigües i un central que les uneix en el centre del qual s’instal∙la l’escut de la vila, els cantons de filades de rajola massissa i l’interior amb maçoneria de pedra, amb grans finestres d’arcs rebaixats amb reixes de ferro colat.
5: Escoles del Passeig de la Gran Via del País Valencià.
Els anys 20 i 30 es bastiren les escoles publiques, la planta és d’U invertida ‐una tipologia que es repeteix en nombroses escoles de l’època‐ amb dos pòrtics d’entrada i grans finestres de llindes en la planta baixa, que en el primer pis es converteixen en arcs de mig punt amb una potent marc de rajola, entre les quals hi ha una interessant decoració amb relleus d’art decó.
6: Col.legi del Sagrat Cor de Jesús.
El 1916 es fundà el Col∙legi del Sagrat Cor de Jesús en una casa del poble, iniciativa de l’aleshores rector de la parròquia José Cebolla, el col∙legi es traslladà a l’actual edifici de nova planta bastit entre el 1924 i el 1929, allotjava la comunitat religiosa i les funcions d’ensenyament. És tracta d’un edifici funcional de tres plantes en la façana i dues en la resta, amb grans finestres que donen molta llum a l’interior, en el centre de l’edifici hi ha un gran pati, de dues plantes, amb potents pilars de rajola massissa i socolades de rajoleria popular.
7: Ermita de Sant Roc i Sant Sebastià.
Posada en la part històrica de la vila, és un edifici del segle XVIII, amb una senzilla façana dividida per una cornisa des d’on s’inicia un remat en forma de pinta amb un perfil corbat còncau‐convex molt característic de l’època, cal destacar el campanar de planta triangular que s’adapta a l’espai entre l’edifici i el carrer. L’interior s’ordena amb grans pilars d’estil toscà que es cobreix amb voltes de forn en la nau, i xicotetes voltes de canó en les capelles i el presbiteri.
8: Casa del bou.
És un dels edificis més interessants del poble, data del segle XVIII, tot i que es conserva alguna part de tàpia medieval. És un edifici de dues crugies en façana, i una tercera que envolta el pati en tres dels seus costats. Té una gran entrada des d’on s’accedeix a les alcoves i a les demés estances com el menjador, la cuina i al corral. La planta superior estava destinada a emmagatzemar el gra i guardar diversos estris, destaca la cambra per a la cria dels cucs de seda que encara conserva els canyissos. Adquirida i restaurada per l’Ajuntament de la Vila el 2010 pel seu interès històric, arquitectònic i etnogràfic.
9: Pont sobre el Xúquer.
És construí l’any 1917 i substituí la barca d’Albalat que servia de pas, la qual havia adquirit tal valor que es va fer figurar a l’escut de la vila combinada amb la barca de sant Pere, pescador, que és el titular de la parròquia. El pont és de sistema bow-string i té dues arcades de ferro que amb tirants i aspes de ferro sostenen el tauler, fou un disseny de l’enginyer Arturo Monfort.
10: Església de Sant Pere Apòstol.
És obra del mestre Gaspar Díez, bastida en el solar de l’antic temple medieval, del qual es conserva el campanar que anà elevant‐se amb el temps amb un parell de cos de campanes i el caramull que es construí en el segle XX. És un edifici de planta de creu llatina amb cúpula sobre el creuer i capelles entre els contraforts, molt característic de l’arquitectura barroca valenciana. Conserva el sòcol original de taulelleria valenciana i les portes antigues, redecorat a partir de l’episodi 1936/1939, destaca un gran retaule de fusta policromada i daurada en el tester en estil barroc.
