Comencem escalfant motors de la XXXII Trobada de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera que celebrarà a Guadassuar el 30 d’abril de 2017 amb una targeta de Nadal i amb la campanya d’ús social del valencià REGALA VALENCIÀ.
El Nadal és temps de festa entranyable i plena de significat, tant de caire religiós com antropològic. També és l’època en què el consum es dispara, perquè, per tradició, ens fem regals entre nosaltres i els comerços, menuts i grans, fan la campanya de vendes més important de l’any. Les televisions s’omplin d’espots publicitaris, els eslògans s’enganxen a les oïdes i les musiquetes s’hi fan tan familiars que no hi cal estar davant la pantalla per endevinar de quina marca es tracta o si és una colònia, un cotxe, roba de la nova temporada, aparells informàtics o joguets. Durant esta eclosió incontenible, a les nostres terres, les llengües vehiculars de les campanyes són el castellà i l’anglés, amb la seua potència comunicativa.
Per això mateix, és un moment excel·lent per plantejar la campanya d’ús social adreçada als comerços i als consumidors. Es tracta d’una campanya que reclama la col·laboració dels establiments per utilitzar els valencià als documents informatius, siguen escrits o visuals, que són un recurs emprat a la campanya de Nadal. La cosa no és gens fàcil perquè els productes a la venda solen vindre acompanyats per uns suports i formats de difusió estandaritzats que fan difícil qualsevol incorporació d’altres recursos que inclouen el valencià com a llengua de transmissió. Esta situació fa evident la condició de la nostra llengua com a llengua minoritzada, ja que ni les agències de publicitat, ni els fabricants ni els distribuïdors consideren la nostra llengua un instrument comunicatiu a emprar al mercat valencià.
Des de la perspectiva dels consumidors i consumidores, la campanya REGALA VALENCIÀ desitja conscienciar la gent perquè reclame l’ús del valencià en estes campanyes comercials, en les quals ells i elles són els protagonistes, almenys el públic objectiu. No es tracta d’intentar capgirar tot el sistema, però sí de reivindicar que a les botigues que xafem per comprar els productes nadalencs hi tinguen la cartelleria, les llistes de preus, les etiquetes, els objectes decoratius… en valencià.
No s’acaba d’entendre molt bé que entrem en una botiga a comprar torrons i ens els venguen com «turrones», ni que vulguem comprar «raïm» per a la nit de cap d’any i estiga anunciat com «uva».
Sol passar també que després d’embolicar, amb un paper ben cridaner, els regals que fem a les persones a què volem desitjar-los bon nadal i bon any acaben amb un adhesiu damunt del nuc del llaç on es llig «felices navidades». Estes coses solen passar, però l’esforç del comerç no resulta molt gran si decideix dignificar l’ús del valencià de portes endins i de portes enfora.
Enguany, la campanya REGALA VALENCIÀ aprofita una campanya de l’associació de comerços locals de Guadassuar per transmetre els seus arguments, campanya que també compta amb el suport de l’Ajuntament de Guadassuar. Amb este objectiu, s’ha editat un díptic elaborat per Enric Mut, cronista del poble i catedràtic de valencià, en el qual es recuperen paraules, expressions, refranys, dites i la seua gastronomia típica nadalenca. És, en si, un treball acurat que posa de relleu la irrupció de lèxic foraster que ha envaït la nostra parla gràcies, precisament, als suports mediàtics de les campanyes comercials nadalenques.
