Dimarts passat, la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera va tornar a Rafelguaraf a presentar el quadern de treball ‘Alcover collidor de paraules’, publicat per l’editorial Reclam, en la col·lecció Pertot, codirigida per nosaltres.
El CEIP Blasco Ibàñez és el col·legi públic del poble. Quan l’alumnat acaba l’educació primària, però, es desplaça fins a la Pobla Llarga, una població veïna, per cursar l’ESO i el Batxillerat; a l’IES Pere d’Esplugues, en concret. Però això ja vindrà quan hi haja de vindre, perquè, ara per ara, uns rierols de iaies i iaios amb la xicalla agafada de la mà, mares i pares marmolant-los que s’han d’acabar l’esmorzar, ixen de les boques dels carrers que conflueixen en l’edifici escolar. L’edifici escolar, relativament antic però habilitat per a actualitzar-lo, sembla que somriu a tot el món, desvanit per retrobar-se l’aldarull de sorolls familiars que inunda cada dia corredors, aules i patis. Mentrestant, el sol dispersa el fred de les primeres hores del matí.
Però anem al gra, que ens desviem del tema. Es tractava de fer la presentació del quadern de treball ‘Alcover, collidor de paraules’ a l’alumnat de 5é i 6é d’educació primària, un quadern que l’Ajuntament ha adquirit per a commemorar la visita que va fer al poble Antoni M. Alcover el 1901. Ha plogut molt des d’aleshores! I a què va vindre des de Mallorca aquest ‘apòstol de la llengua’, si es pot saber? Va vindre a recollir paraules, expressions, refranys, maneres de dir i fer, cançonetes i rondalles per a redactar el seu diccionari català-valencià-balear, una obra colossal en 10 volums que va necessitar 65 anys per a editar-se i publicar-se, amb l’ajuda dels seus col·laboradors més propers: Francesc de Borja Moll, mallorquí com ell, i Sanxis Guarner, treballador com el millor valencià. Per a no fer-ho més llarg, volia recollir la llengua viva de la gent d’aquest racó de la Ribera per a incorporar la seua riquesa lingüística al diccionari.
Ja ens hem tornat a enrotllar com les persianes! El cas és que es van fer dues presentacions, una per a 5é i l’altra per a 6é: de 9 a 10 h, la primera, i de 10 a 11 h, la segona. Als dos grups els acompanyaven les seues respectives tutores, Pilar i Marisa, en aquest ordre.
Quin objectiu tenia la presentació del quadern de treball? Acostar la figura d’Antoni M. Alcover i ressaltar l’espectacularitat de la seua tasca lexicogràfica. Cal situar-se al 1901 per a adonar-se de les dificultats a què s’enfrontava un home decidit com ell: una investigació de camp realitzada en prop de 400 pobles del nostre domini lingüístic, uns mitjans tècnics, científics i humans escassos i rudimentaris, uns transports allunyats de qualsevol comoditat i eficàcia, una iniciativa que a primera vista semblava estrambòtica…
I què jugava al seu favor, direu vosaltres? L’energia ben administrada del seu caràcter, el seu treball de formiga faenera, els seus vastos coneixements de filologia romànica, la seua estima per una llengua compartida, minoritzada però que bategava de vida… Sense aquestes característiques personals, l’edició del diccionari català-valencià-balear haguera naufragat en la primera envestida de vents contraris: la indiferència, el menfotisme o la incredulitat.
Deixem-nos de romanços… Com va anar a l’aula la presentació del quadern? Va anar com una seda. L’alumnat estava molt receptiu a la sessió de treball perquè havien treballat a classe el contingut del quadern, s’havia creat una atmosfera d’interés per eixamplar coneixements sobre Alcover i sobre la circumstància que es presentara a Rafelguaraf el 1901. També hi havia uns altres interrogants que plantejaven la interconnexió entre aquella tasca immensa i l’actualitat d’una llengua que hui és el vehicle de l’aprenentatge als centres educatius i als carrers, a les cases, als llocs de treball, a l’administració és un instrument valuós de comunicació, de convivència i d’utilitat social.
A la Coordinadora estem molt agraïts per l’acollida que ens ha donat el CEIP Blasco Ibañez, així com pel tracte, sempre afable, dispensat per Rafaela Aliaga, alcaldessa del poble, i la cordialitat exquisida de Vicent Sanxis, cronista de Rafelguaraf.
Esperem tornar molt prompte.
