Encara s’estava il·luminant el dia amb els fràgils rajos de sol matiners quan els equips humans de la comissió organitzadora de la 41 Trobada d’Alzira recorrien la zona de la Trobada per assegurar-se que tot estava al seu lloc i que funcionaria com les manetes d’un rellotge. Era una verificació rutinària, ja que el dia d’abans, dissabte, s’havia senyalitzat la ubicació de les taules, una tasca pulcre, una filigrana en un espai acotat de mil metres lineals.
A comptagotes, els primers vehicles carregats de materials per a muntar els tallers i parades hi feien acte de presència a l’avinguda Sants Patrons, la qual s’estirava per llevar-se la son de damunt. Les façanes dels edificis, com muralles contemporànies, recuperaven, a poc a poc, els colors de cara. No obstant, costat per costat, aquest puzle d’edificis no feu cap gest d’estranyesa en veure aquell formiguer de gent al seus peus. Els veïns més matiners guaitaven al carrer pels badalls de les cortines.
Transcorreguts uns minuts, com en una pel·lícula d’acció, el ritme del trànsit de vehicles, amb la credencial al parabrisa, s’accelerà. Després de buidar la càrrega que transportaven, va començar un intercanvi de salutacions i de converses en què s’entrellaçaven records d’altres Trobades i les vivències d’aules compartides o de reunions d’AFA amb el dia a dia damunt la taula.
De punta a punta de l’avinguda Sants Patrons s’estava construint un perímetre de parades amb els seus respectius envelats, amb una trama de colors, matisos i textures cridaners. On abans hi havia l’omnipresent superfície impersonal de l’asfalt, s’havia solidificat un carrer d’envelats, el qual com havia aparegut desapareixeria quan el sol començara a picar, sobrepassat el migdia, hora solar.
Arranca la 41 Trobada Alzira 2026
Seguint les indicacions del Programa, primer de tot hi havia la recepció de representants institucionals a la Casa de la Cultura d’Alzira que ocupa les antigues Escoles Pies de la localitat. En la zona d’aquest edifici, el 1270, va ser construït el Reial Monestir de Sant Agustí. Durant la desamortització de 1821, fou venut i esquarterat, i entre 1875 i 1878 es van alçar les Escoles Pies en el mateix lloc on estava el Claustre dels col·legi dels Pares Escolapis. Com veieu, una parcel·la amb molta història al darrere.
Al Claustre actual, de bella estampa arquitectònica, es va dur a terme la recepció protocol·lària de representants institucionals, un acte tradicional de la celebració de les Trobades de la Ribera que reuneix alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores de la majoria de poblacions de la comarca, representants de les Mancomunitats, així com de les Corts Valencianes. És un acte lluïdor que serveix per a contemplar la Trobada des del sentiment de cohesió territorial que transcendeix més enllà de les fites dels termes municipals, per compartir projectes i reivindicacions comarcals.
Enguany, la 41 Trobada Alzira 2026 va comptar, de nou, amb l’assistència d’una part important dels Ajuntaments de la Ribera. També hi varen estar Paqui Momparler, presidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta, i Rafa Gisbert, president de la Mancomunitat de la Ribera Baixa. Aquestes dues Mancomunitats, no sols col·laboren amb la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera perquè es puguen dur a terme activitats per a fomentar l’ús de la nostra llengua en la comarca, sinó que patrocinen dues iniciatives de l’actual format de les Trobades: els guardons als tallers +original, +reivindicatiu i +educatiu concedit per un jurat constituït per les AMPA i AFA d’Alzira i els reconeixements als projectes educatius singulars que s’exposen en cadascuna de les Trobades.
A més a més, enguany ens han acompanyat diputats i diputades de les Corts Valencianes com, per exemple, Benjamí Mompó (PSPV-PSOE) i Mª Josep Amigó (Compromís), i els síndics o portaveus Joan Baldoví, de Compromís, i José Muñoz, del PSPV-PSOE. No ens podem oblidar de dues riberenques fidels a la cita anual de les Trobades de la Ribera: Immaculada Cerdà, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Dolors Pedrós, membre del Consell Valencià de Cultura. Formava part també d’aquest grup d’il·lustres representants institucionals, Esteve Juan, secretari d’Escola Valenciana, entitat matriu de la Federació d’Associacions per la Llengua, integrada per 25 coordinadores comarcals entre les que està la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera.
En la convocatòria d’enguany, hi va haver unes paraules de benvinguda pronunciades per Alfons Domínguez, alcalde d’Alzira, i de Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera, en què van remarcar, principalment, la sintonia que hi ha hagut entre aquestes dues entitats en associar-se per acordar celebrar la 41 Trobada: la commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I i l’escenificació del suport de les comunitats educatives de la comarca al model educatiu en què la nostra llengua és l’eina vehicular de l’ensenyament i l’aprenentatge.
En paraules d’Alfons Domínguez«la Trobada és una oportunitat per reconéixer la tasca incansable del professorat, de les famílies i de totes aquelles persones que fan possible que el valencià siga present i viu en l’àmbit educatiu i social». «Amb el valencià ens expressem i escoltem, és la pedra angular dels lligams que ens humanitzen. Gràcies a la nostra llengua tenim un mapa vital, amb el qual recorrem les sendes que connecten vides que es complementen. D’això se’n diu cultura de vida» va afirmar, més tard, Joan Cortés durant la seua intervenció.
En acabar el refrigeri, el seguici de representants institucionals es desplaça fins a la capçalera de la cercavila, la qual havia d’arribar fins als peus de l’entaulat en una processó cívica presidida pels gegants Jaume I i Na Violant d’Hongria, cabuts i cabudes i la colla de dolçaines i tabals Les Raboses d’Alzira. A continuació, se situaven les Escoles Infantils amb la pancarta Som el futur, seguits de la pancarta oficial de la 41 Trobada, la que s’hissarà al darrere de l’entaulat per coronar la Festa pel Valencià. Com és costum, en un lloc d’honor de la cercavila i a proposta de la comissió organitzadora, s’ha cedit un espai a les entitats socials i culturals que reivindiquen qüestions d’interés general per a la Ribera. En aquesta ocasió les escollides van ser Xúquer Viu i la Plataforma per la Sanitat Pública de Qualitat.
La cercavila desfila per Sant Patrons
Creuant simbòlicament les despulles del pont soterrades davall dels casalicis dels Sant Patrons d’Alzira, la cercavila de la 41 Trobada reviu l’antiga fisonomia d’una ciutat cenyida pels dos braços del riu Xúquer, que la convertien en una illa, al bell mig d’un riu qualificat de devastador pels pobladors musulmans però que, en boca del seu poeta Ibn Khafaja, el descrivia exclamant «Déu meu, com és de bell el riu en aquest llit, més delitós per beure que uns llavis de donzella».
Mentrestant, la música de Les Raboses dissipava la quietud dels carrers, acompanyats per les passes cerimonials de la parella reial de gegants i els balls populars dels cabuts. La pancarta Som el futur s’obria camí sostinguda per les Escoletes Infantils d’Alzira, convertint el seu avanç en la metàfora d’unes novíssimes generacions que transformen, amb el pas dels anys, el futur en present. Tant per a l’actual societat com per al model d’ensenyament i aprenentatge en valencià aquesta xicalla que ara camina titubejant, agafada de les mans de les seues famílies, són la llavor de moltes esperances.
Immediatament després de la pancarta oficial de la 41 Trobada i l’espai reservat per a les entitats socials homenatjades, s’han situat les comunitats educatives d’Alzira, un conglomerat nombrós de membres de claustres i AMPA o AFA, autèntics protagonistes de la Festa pel Valencià que contagia d’eufòria els espectadors de la cercavila i les comunitats educatives de la comarca, les quals s’afigen al corrent continu de gent sostenint pancartes que diuen d’on vénen i quina comunitat educativa representen. I entre aquella maror humana, que es contrau i s’eixampla, que riu i que balla, se senten els refilets de les dolçaines i els colps de baqueta dels tabals. Aquests tocadors no es resignen que la processó 
cívica siga una sort de pel·lícula muda i descolorida sinó que amb els seus redobles els peus agafen vida pròpia i les cames van al seu ritme. Cal saber que la cercavila de la Trobada no va comptar sols amb colles de dolçainers i tabaleters, sinó que, escampant l’ambient de festa per tot arreu, compta també amb la inestimable participació de les xarangues.
Tancava la cercavila la Banda Jove d’Alzira, constituïda per un grapat generós de músics joves, vertaderes promeses en una pedrera d’intèrprets i 
de compositors en formació que seran els professionals que garantiran les festes populars i les orquestres i bandes prestigioses en un futur no molt llunyà.
Segons fons confirmades per persones amb el cap aplomat, la cercavila que va recórrer l’antic traçat del Xúquer desfilant per l’avinguda Sants Patrons tardà 55 minuts a arribar a l’entaulat, cobrint una distància, dalt o baix, d’un quilòmetre.
Parada final, l’entaulat
Des de l’entaulat, com una torre de guaita vigilant l’horitzó, Emili Gascó i Diego Gómez, van saludant les comunitats educatives a mesura que s’acosten. Ells, dos mestres jubilats i sempre activistes pel valencià, coneixen molt bé els centres educatius de la Ribera malgrat que els claustres s’hagen renovat vertiginosament, que l’alumnat s’haja transformat en mares i pares i que les famílies que van viure els primers dies de l’ensenyament en valencià ara tenen llargues històries a contar.
Agafats als micròfons, damunt de l’entaulat, van saludant pel seu nom propi el centenar llarg de comunitats educatives que desfilen fins a fondre’s, en acabant, en una Trobada que va prenent cos, fent-se més multitudinària i concentrant, menuts i fadrins, en els tallers de la seua primera elecció. És sorprenent com, a poc a poc, cobra vida i s’expandeix, i com les persones que gestionen els tallers, adopten un bon ritme de treball per tal de no defraudar l’entusiasme de les xiquetes i xiquets disposats a divertir-se a cor què vols.
Mentrimentres la Trobada batega amb un brogit que sols pot identificar-se amb una multitud en constant moviment, a l’entaulat, s’hi procedeix a hissar la pancarta oficial de la 41 Trobada Alzira 2026 i a fer els preparatius perquè es facen els parlaments de benvinguda. De nou, Alfons Domínguez, alcalde d’Alzira, dona la benvinguda a la Trobada, aquesta vegada als assistents i als tallers i parades que ja han començat a funcionar.
Alfons Domínguez afirma, rotund, que «el govern municipal reafirma el seu compromís amb la promoció i defensa del valencià, així com amb el suport d’iniciatives que, com aquesta Trobada, contribueixen a enfortir els vincles entre els pobles de la Ribera i a construir un futur compartit basat en el respecte, la cultura i l’educació». I finalitza la seua intervenció «manifestant-se contra les guerres, apostant per una cultura política internacional que instaure la pau i denunciant els foscos interessos econòmics que hi ha darrere de les catàstrofes humanitàries i la misèria global. No a la guerra!»
Per la seua banda, Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera, exclama que «a les aules, gràcies al valencià, els xiquets i les xiquetes van desxifrant els contextos de les seues vides, van descobrint el món i a si mateixos. Als centres educatius la nostra llengua és també és una eina per a edificar coneixements i viure experiències, per a imaginar, per a crear i compartir». I, a continuació, argumenta que «el valencià és el tauler de joc en què l’actual diversitat de la societat valenciana es conjuga en clau tolerància i inclusivitat. No debades el valencià és una llengua d’acollida i la saba per a un nou model de societat, més solidària».
Mentre aquests missatges recorren el recinte de la 41 Trobada, la pancarta ja corona l’entaulat que rebrà les actuacions d’entitats i de comunitats educatives d’Alzira i de la comarca.
A l’entaulat, un repertori ple de genialitat creativa
Les interpretacions musicals de la colla de dolçaina i tabal Les Raboses d’Alzira són la demostració tangible que és possible una recuperació integral del folklore més autèntic, fonament de les festes populars i tresor d’un patrimoni viu i, sobretot, essencial per a la supervivència de les nostres senyes identitàries. Les Raboses d’Alzira han de continuar fent la tasca, com a escola, perquè les noves generacions s’incorporen al projecte.
El CC Sants Patrons d’Alzira ens va delectar amb una demostració excel·lent de com la gimnàstica rítmica és capaç de convertir-se en un mitjà de superació individual i una harmonia col·lectiva amb resultats sempre positius per a qui la practiquen i la perfeccionen. Confiem que aquesta activitat continue aportant al centre educatiu i, principalment, a les gimnastes, la satisfacció que s’ha vist reflectida hui en les cares. De lluny es nota que el projecte de gimnàstica rítmica compta amb el suport decidit de la comunitat educativa a què pertany.
El grup de danses del CEIP Escoles Carrasquer de Sueca ha sigut sempre fidel a la cita de les Trobades de la Ribera. Aquest grup de danses naix, fa una garbera d’anys, com una activitat extraescolar i ha perdurat en el temps perquè Carme Matoses, sempre al capdavant de les danses, ha mantingut l’objectiu de dinamitzar la pedrera de balladors i balladores, els quals des de menuts, als col·legis, s’hi integren i ja fadrins no perden l’afició de ballar als carrers, siga al Nadal, a la processó o en qualsevol festa popular.
Què en diguem de les peces instrumentals del CEIP Tirant lo Blanc d’Alzira? Que tot allò que consisteix a utilitzar la música en un projecte educatiu és una excel·lent idea. A més de la disciplina personal necessària per a agafar un instrument i interpretar col·lectivament un tema musical, el repte que significa aplicar criteris de qualitat interpretativa resulta important i, d’allò més important, aconseguir un grau de satisfacció personal pel treball fet. Enhorabona per una actuació tan lluïdora!
Estem segurs que Ukesona del CC Sagrada Família d’Alzira ha sigut una actuació que no ha defraudat a ningú. No és fàcil l’instrument ni fàcil la interpretació en grup. Cadascú dels intèrprets que ha interpretat els temes musicals que havien assajat, han de sentir-se molt orgullosos pel resultat. Actuar davant d’un públic desconegut, en un espai obert, és una situació que pot influir de forma negativa, però ha quedat demostrat que el CC Sagrada Família ha fet front a aquestes adversitats i el resultat és més que satisfactori.
El Grup Trobada del CEIP Severí Torres de Castelló és un altre grup habitual en totes les Trobades de la Ribera. Va nàixer el 1995, impulsat, principalment, per Pep Francés, mestre de música, i es va dedicar a versionar en valencià cançons molt conegudes. Fa poc va fer 20 anys de vida i ha sigut un grup de música constituït per xiquets i xiquetes del Severí Torres, els quals a mesura que creixien i abandonaven el col·legi van ser substituïts per uns altres alumnes en un procés regeneratiu permanent. En l’actuació que han fet a la 41 Trobada Alzira 2026, han actuat els xiquets i xiquetes que participaren, fa 31 anys, en la primera Trobada organitzada a Alzira. Com és obvi, han crescut des d’aleshores però la traça l’han conservada com el primer dia en què pujaren a un escenari.
Quines veus a l’uníson del Cor del CEIP Alborxí d’Alzira! No hi ha paraules per a descriure la forma en què ressonaven a l’entaulat de la Trobada. Els temes musicals han sigut un encert per a posar en evidència els seus dots corals. Dissortadament, en aquests casos d’interpretacions a cel obert, no s’arriben a percebre els matisos interpretatius del conjunt de veus compassades, però el seu treball vocal, el seu entusiasme i el projecte educatiu en si havien d’estar presents en la nostra Trobada. I aquest fet, ja és suficient mèrit!
Exposicions i animacions de carrer
L’oferta d’exposicions i animacions de carrer de la 41 Trobada Alzira 2026 ha sigut interessant i heterogènia. L’exposició d’obres d’art dels alumnes de batxillerat de l’IES José Maria Parra ocupava la sala d’exposicions de la Casa de la Cultura amb una mostra considerable i representativa de les aficions artístiques de l’alumnat.
La creació d’obres considerades artístiques és un ventall ampli de possibilitats expressives i un repte personal per a l’alumnat que segueix uns criteris per poder catalogar-les segons els paràmetres de corrents artístiques o formats creatius. L’expressió lliure o les llicències per a sobrepassar les fronteres d’un estil o un altre és també un factor determinant que personalitza l’obra artística i la dota de característiques més desimboltes.
L’exposició Any Jaume I ubicada al claustre mateix de la Casa de la Cultura és una iniciativa del propi Ajuntament d’Alzira per crear una eina didàctica i un recurs metodològic que acostara la figura històrica del monarca i els fets que va protagonitzar a l’alumnat de les comunitats educatives locals al segle XXI i amb una visió radicalment distinta a una etapa històrica tan discordant amb la nostra actualitat.
Aquesta exposició, formada per panells desplegables ha fet un itinerari per les comunitats educatives locals per a facilitar un accés més directe de l’alumnat i per facilitar també el treball educatiu que s’ha desenvolupat a les aules, després d’una adaptació pedagògica necessària.
L’ONG Amnistia Internacional de la Ribera ha presentat, a peu de carrer, una exposició sobre Justícia Climàtica en la qual s’expressaven els arguments científics per a adoptar estratègies que facen possible que la justícia climàtica siga l’eina necessària per fer minvar les conseqüències de l’emergència climàtica, evidents ja en totes les regions del nostre planeta. Les estratègies per a fer revertir aquests fenòmens no poden esperar a posar-se en pràctica i les excuses del negacionisme climàtic han deixar de ser creïbles perquè no tenen cap consistència científica.
La Nova Muixeranga d’Algemesí i la d’Alginet han plantat les figures en zones concretes de la 41 Trobada, uns espais que reunien les característiques exigides perquè els membres de la colla hi foren capaços de concentrar esforços, fent pinya, per a fer créixer les torres humanes cap al cel en una monumental exhibició de perícia, equilibri i espectacle estètic.
I què podem dir del Karaoke en valencià, de Nàixer al Teatre, de les Filades de la Federació de Moros i Cristians, del Teatre de Titelles i dels Balls Tradicionals? Que no han parat ni tan sols un segon perquè la menudalla i les persones que s’hi aproximaven s’involucraren en totes i cadascuna de les activitats que desenvolupaven. Siga amb el Karaoke, al taller de teatre o d’espectadors de l’enginy de les titelles, contemplant amb admiració les filades de Moros i Cristians o les evolucions agradoses dels balls, simplement no es podia passar de llarg, sense aturar-se.
El tallers escampen la seua oferta reivindicativa i lúdica
Continua la 41 Trobada de Centres en Valencià d’Alzira 2016 amb la participació més d’un centenar llarg de comunitats educatives, entre les quals hi ha hagut, complementàriament, presentacions de 10 projectes singulars vius, una cinquantena de parades tematitzades organitzades per empreses culturals -com les editorials-, ONG, fundacions -com Bromera-, universitats valencianes i entitats socials de molt diversa índole: Xúquer Viu, Plataforma per la Sanitat Pública de Qualitat, Famílies pel Valencià. FAMPA València, sindicats de l’ensenyament, etc.
Val a dir que a la capçalera del formulari d’inscripcions en la Trobada de Centres en Valencià de la Ribera es dona llibertat per a escollir la tematització del taller i la utilització de recursos en l’organització de les parades cíviques. Això no obstant, se sol proposar una tematització específica en cadascuna de les Trobades que té a veure amb un tema central triat per la població o alguna commemoració de caràcter històric, social o cultural que constituïsca un referent important. Enguany, ha sigut la commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I, un personatge històric d’enorme relleu per a Alzira i també per al nostre País, perquè representa els fonaments identitaris de les valencianes i valencians.
D’altra banda, els guardons al taller +original, +reivindicatiu i +educatiu, patrocinats per la Mancomunitat de la Ribera Alta i concedits per un jurat constituït per membres d’AMPA o AFA de les comunitats educatives d’Alzira, seguint uns criteris de valoració específics i objectius 
i tenint en compte que cap comunitat educativa local no pot participar-hi, van ser atorgats als següents tallers: taller +original a l’IES 9 d’Octubre de Carlet, pel taller anomenat «Encunyem la història»; el taller +reivindicatiu a l’AFA i CEIP Josep Gil Hervàs, pel taller anomenat «Revela’t en valencià» i el taller +educatiu al CEIP i AMPA Montroi de Montroi, pel taller anomenat «Fem ciris amb cera d’abella».
Aquests tallers guardonats pel jurat van rebre de mans de Paqui Momparler, presidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta un recurs per a cadascun dels centres educatius consistent en una tauleta digital. Aquesta iniciativa té com a objectiu el repte de presentar en les Trobades de la Ribera tallers amb característiques pròpies que s’ajusten a valoracions d’originalitat, plantejaments reivindicatius o de qualitat pedagògica. L’altre objectiu del patrocini és proveir les comunitats educatives guardonades de recursos didàctics o metodològics que puguen ser d’utilitat per a millorar les seues experiències a les aules.
Els projectes educatius singulars també encaixen en la Trobada
A banda dels tallers gestionats per les comunitats educatives, siguen pels claustres o per les AMPA /AFA o conjuntament, hi ha la possibilitat de presentar en les Trobades de la Ribera projectes educatius singulars en una taula auxiliar del mateix taller. D’aquesta manera, aquesta opció pot compartir l’equip humà dels tallers, tot i que, potser, hi ha d’haver unes persones concretes -els creadors del projecte- que s’encarreguen d’explicar la proposta, d’ensenyar els materials i recursos associats, de mostrar els testimonis visuals de l’experiència, etc. En fi, d’interactuar amb les persones que s’arrimen atretes per les característiques del projecte i motivades per la probabilitat de trasplantar els projectes educatius singulars a les seues respectives comunitats educatives. El projectes educatius singulars que enguany s’han exposat a la 41 Trobada Alzira 2026 ha rebut un reconeixement de mans de Rafa Gisbert, president de la Mancomunitat de la Ribera Baixa, el anava ben acompanyat per Menxu Balaguer, alcaldessa de Corbera, i Òscar Navarro, alcalde de Polinyà de Xúquer.
Aquesta iniciativa també intenta crear una xarxa de comunitats educatives que compatisquen aquests projectes, uns de transversals i d’altres curriculars, per confeccionar-ne un catàleg que estiga a l’abast de la resta de comunitats educatives de la Ribera. No cal dir que el projectes educatius singulars són propostes obertes, adaptables a cadascuna de les circumstàncies d’escolarització i modificables perquè satisfacen les expectatives, els interessos o els objectius contemplats als plans de treball.
Esperem que la presència de projectes educatius singulars siga una tendència a l’alça a les Trobades de la Ribera i que es consolide, any rere any, perquè s’acomplisca la finalitat de la iniciativa abans descrita. Vertebrar el mapa escolar de la comarca, crear corrents de col·laboració entre els centres educatius i, sobretot, que aquesta experiència participativa servisca per a millorar el model d’ensenyament i aprenentatge en valencià és un objectiu constant de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera.
Ramonets, un fi de festa potent i excitant
Després d’un matí en què l’entusiasme, sobretot dels més menuts, estava a flor de pell i que l’oferta dels tallers i parades no esgotava mai la seua capacitat de sorpresa, l’hora de dinar va vindre a fer d’intermedi perquè aquesta sobrecàrrega emocional anara minvant a poc a poc per tal de preparar-se per a l’actuació dels Ramonets, un grup molt potent del panorama actual de la música en valencià.
Com apunta la Viquipèdia, Ramonets «es defineixen com un projecte musical didàctic, que ret tribut al mític grup de punk rock The Ramones, amb adaptacions dels textos al valencià i destinades als més menuts, amb música en directe i un espectacle que conjuga el Rock’n roll, la didàctica i l’animació». Continua dient aquesta enciclopèdia digital que «pretenen un doble objectiu: la difusió del valencià, i combinar les temàtiques lúdiques i festives amb altres que promouen valors com la igualtat de les persones, el reciclatge o el respecte de la natura».
La veritat és que l’actuació musical de fi de festa de Ramonets no va deixar indiferent a ningú. Són un remolí tempestuós que interactua sense parar amb el públic per contagiar-los un dinamisme procedent dels espectaculars concerts en directe dels grups de Rock’n roll durant les seues gires mundials. Tot fa pensar que els Ramonets ja tenen un espai propi de popularitat i que posseeixen un col·lectiu molt ampli de seguidors i seguidores en continu creixement. Representen una ruptura amb aquella oferta musical adreçada als infants, amb temàtiques tradicionals i ritmes vinculats amb la música popular valenciana.
En definitiva, en el concert de cloenda la 41 Trobada Alzira 2026, Ramoneta es va posar el públic en la butxaca en el primer minut d’actuació.
