Primer que res, unes paraules

En efecte, Nicolau Primitiu Gómez va tornar a Sueca, almenys en esperit i en el record de la trentena d’assistents, en un acte d’homenatge a la seua persona i a la seua trajectòria pública realitzat el passat divendres 12 de novembre i celebrat a l’Espai Joan Fuster de la seua població natal. Quin va ser el motiu d’un homenatge tan merescut? El cinquanta aniversari del seu decés, l’11 de novembre de 1971.

Fou l’acte d’homenatge a una persona que va significar tant, des de la dècada dels anys trenta del segle passat fins a la seua mort, al si dels moviments culturals valencianistes i a través d’iniciatives per recuperar la dignitat de l’ús del valencià, afectat per un fenomen de minorització alarmant que l’havia fet recular en bona part dels àmbits socials. Un acte que emmarcava també la presentació del projecte educatiu ‘Alcover, collidor de paraules’, el qual commemora les ‘excursions filològiques’ per la Ribera de l’anomenat ‘apòstol de la llengua’, entre 1901 i 1921, amb la finalitat de recollir lèxic, maneres de parlar, expressions, frases fetes i d’altres materials dialectològics de la nostra comarca per a redactar l’obra colossal del Diccionari català-valencià-balear.

Però quin vincle va unir els dos prohoms? La veritat és que a penes es tractaren personalment però l’actitud proactiva i les gestions fetes per Nicolau Primitiu van sensibilitzar la societat valenciana, la qual va donar una acollida multitudinària al Diccionari en la seua presentació a l’Ajuntament de València l’any 1951. Havia transcorregut prop de vint anys de la mort d’Antoni M. Alcover, la persona que va tindre el somni d’elaborar un ambiciós diccionari que constituïra un inventari de la llengua viva i els seus usos expressius i comunicatius. Un somni que edificaria mitjançant una metodologia d’investigació de camp i amb les aportacions de moltes col·laboracions disseminades pels territoris de la nostra parla. Era un somni encara incomparable al món científic actual, el qual va acumular en una calaixera 3.000.000 de fitxes lexicològiques.

L’acte d’homenatge a Nicolau Primitiu intenta associar les petjades d’estos dos prohoms fent un exercici històric parcialment impossible. Ho hem aconseguit, però, associant el balanç final dels seus esforços per tal de redreçar una llengua i una cultura que, en l’actualitat, la compartim milions de persones en un territori amerat per l’escuma de les ones i els vents favorables de la Mediterrània. En major o menor mesura, d’aquelles llavors hem collit els fruits del present.

Comença l’acte

L’acte va començar amb la intervenció de Vladimir Micó, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sueca, per a qui «Antoni M. Alcover i Nicolau Primitiu són dos exemples d’aquella classe de ciutadans que es desviuen pel seu país i per la seua gent, que inverteixen molts esforços per millorar la vida de la societat que els ha tocat viure, preocupats perquè la cultura i l’educació siguen motors de grans transformacions, entre les quals trobem la recuperació de la memòria col·lectiva i l’estima a una llengua que ens uneix». «Espere», va concloure, «que el projecte educatiu ‘Alcover, collidor de paraules’, el qual compta amb el suport de l’Ajuntament de Sueca, siga ben acollit a les nostres comunitats educatives i que servisca per a recordar una persona i un afany que, més tard, es va convertir en un Diccionari que, hui en dia, és un referent pel seu rigor científic».

A continuació, Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera i un dels autors dels quaderns de treball, va explicar que «el projecte educatiu ‘Alcover, collidor de paraules’, va nàixer a la Trobada de Centres en Valencià de la Ribera de Rafelguaraf, primer poble de la Ribera que va visitar Antoni M. Alcover de la mà del comte de Ròtova, el qual el va dur a dinar, el 1901, a la finca agrària ‘la Senyoria’, aleshores de la seua propietat». «La contemplació, durant la visita guiada que ens feu Vicent Sanxis, de l’edifici que s’alçava, corpulent, envoltat de més de dues-centes fanecades de bona terra de correu, ens va fer percebre que estàvem davant d’un esdeveniment real que havia succeït feia més de cents anys i això ens va despertar l’interés per convertir-lo en una proposta didàctica que compartira el somni d’Antoni M. Alcover entre els xiquets i les xiquetes dels centres educatius». «Convé destacar», va continuar dient Joan Cortés, «que este projecte educatiu de la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera havia de servir per a subratllar la importància social i la transcendència científica del Diccionari català-valencià-balear, el qual va proporcionar una panoràmica de l’estat de salut i de la riquesa lingüística de la llengua viva que s’emprava en les comarques valencianes». En opinió de Joan Cortés «una forma de rescatar de l’oblit la gesta d’Alcover és proposar activitats curriculars i lúdiques, com ara els quaderns de treball que hui presentem, perquè cal ser conscient que les paraules i l’ús de les llengües són elements clau per a diagnosticar la qualitat de la convivència ciutadana, la capacitat de comunicació i expressiva dels seus usuaris i usuàries, així com el grau de cohesió social d’un país».

Artur Blasco, editor de l’Editorial Reclam i editor també dels quaderns de treball adreçats a l’alumnat dels darrers cursos d’Educació Primària, de l’ESO i de Batxillerat, va prendre la paraula per explicar «que estos materials didàctics es publiquen dins de la col·lecció ‘Pertot’, una col·lecció formada per manuals, guies, narrativa i quaderns de treball que està codirigida conjuntament amb la Coordinadora de Centres en Valencià de la Ribera. L’objectiu de la col·lecció és centrar-se en la comarca de la Ribera. La seua finalitat és proveir de publicacions que ajuden a conéixer millor la nostra comarca per mitjà de propostes per a gaudir-la, crear recursos didàctics per a les comunitats educatives i editar materials que conviden a analitzar i debatre».

La conferència

Josep Daniel Climent, un altre dels autors dels quaderns de treball, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència titulada ‘Nicolau Primitiu Gómez i el Diccionari català-valencià-balear d’Antoni M. Alcover’. L’excel·lent conferenciant va segmentar la seua dissertació en tres apartats: la figura rellevant de Nicolau Primitiu, la gran obra d’Antoni M. Alcover i el procés d’elaboració i divulgació del Diccionari.

Josep Daniel Climent va fer, primerament, una afirmació que subratllava el prestigi científic, les conviccions fèrries i la capacitat d’esforç invencible d’Antoni M. Alcover, afirmant que «el Diccionari català-valencià-balear és considerat com una de les grans obres de la filologia romànica de tots els temps. No és una afirmació fortuïta sinó que representa una combinació de trets d’una persona que va assumir el repte de dur endavant un projecte d’investigació desmesurat per a la seua època i per a les expectatives habituals d’un investigador del seu temps». «Ens fa recordar», va apuntar, «aquella frase de Nicolau Primitiu que parla de ‘fer, perseverar i esperar’, la qual visualitza el nivell d’autoexigència que ens converteix en incansables, vacunats contra qualsevol desànim. Des d’este punt de vista, Alcover i Primitiu comparteixen la mateixa ànima lluitadora, engrescadora i inquieta».

Segons Josep Daniel Climent «quant al Diccionari CVB, des dels seus inicis, la participació dels valencians va ser constant, perquè va comptar amb la col·laboració de destacades personalitats com Lluís Fullana, i de molts altres estudiosos que obriren les portes a mossén Alcover en les seues repetides ‘excursions filològiques’ per terres valencianes, tant el 1901 i 1902 com posteriorment, el 1910, 1918 o el 1921, i que va continuar anys més tard amb la implicació de molts altres estudiosos com Carles Salvador o Manuel Sanchis Guarner».

Centrant la temàtica, Climent va assegurar que «Nicolau Primitiu Gómez Serrano va ser el primer divulgador del DCVB a València des del 1932, en acceptar la proposta de Francesc de B. Moll de convertir-se en el ‘representant i propagandista’ del Diccionari a les terres valencianes, perquè ‘a València tot està per fer’, segons afirmava».

Més tard, va explicar que «l’empresari i activista cultural valencià, conscient de la importància cabdal que tenia el DCVB, tant per a l’estudi i coneixement de la llengua comuna de catalans, valencians i balears, com per a enfortir les relacions entre pobles germans, va acceptar l’oferiment i es va comprometre a fer ‘lo que bonament pugam’».

«Posteriorment», va continuar dient Josep Daniel Climent, «el 1951, es va constituir la Comissió Patrocinadora per a la propaganda del Diccionari català-valencià-balear. El seu president va ser Nicolau Primitiu Gómez, un dels pocs hòmens que, segons Francesc de B. Moll ‘saben ésser amics malgrat les discrepàncies d’opinió’, i comptava amb la participació de personalitats del món oficial, com el president de la Diputació de València, F. Cerdá Reig, l’alcalde de València, Baltasar Rull, i de representants de les diverses tendències socials i culturals, des de Joan Fuster, Adolf Pizcueta o Carles Salvador, fins a Ignasi Villalonga, José Ombuena i Julián San Valero, entre altres».

I va acabar dient que «l’activitat més significativa que van organitzar va ser l’Exposició sobre el Diccionari en l’Ajuntament de València, inaugurada el 2 de desembre de 1951, on Francesc de B. Moll va pronunciar unes paraules referides a la importància del DCVB, l’alcalde de València, en un breu discurs en valencià, va afirmar que totes les iniciatives que es realitzaren per tal de fixar i perfeccionar la llengua eren dignes d’elogi, i finalment, Sanchis Guarner va pronunciar una conferència sobre les modalitats lingüístiques de la llengua catalana. L’Exposició va aconseguir un gran èxit de públic, especialment el diumenge 16 de desembre, amb més de quatre mil visites».

A l’acte de presentació del projecte educatiu ‘Alcover, collidor de paraules’ i dels seus quaderns de treball, que fou també un acte públic d’homenatge a Nicolau Primitiu Gómez Serrano, un prohom que mai no va deixar de sentir-se orgullós de ser suecà, van participar alguns familiars propers.