Hom diu que durant la primera Germania el virrei va aposentar-hi el seu exèrcit camí de Xàtiva. El que sí està documentat és que en el desarmament dels moriscos efectuat l’any 1563, es recolliren un total de 95 armes entre Berfull (20), el Tossalet (35) i Rafelguaraf (40); entre les quals hi havia 46 espases, 20 ballestes i 14 punyals i dagues. Els tres nuclis de població, que formaven part el 1602 de la fillola de Xàtiva, quedaren completament despoblats per l’expulsió dels moriscos. Concretament el dia 22 d’octubre de 1609 foren embarcades pel port de Dénia un total de 122 persones de Rafelguaraf entre adults i xiquets.

El nivell de població d’abans de l’expulsió ja no es recuperaria fins a primers del segle XIX. Igualment va passar amb Berfull que tenia aleshores 20 focs (96 habitants); nivell de població que tampoc recuperaria fins a la segona meitat del segle XIX. El Tossalet tenia 23 focs (110 habitants) en 1609, i va ser el primer lloc a recuperar idèntic nivell de població a principis del segle XVIII. Posteriorment a l’expulsió morisca el Tossalet va passar a denominar-se Tossalnou, i a Rafelguaraf li va ser atorgada carta de poblament amb data de 6 de juliol de 1626 per Joana Eslava, comtessa del Castellar i senyora de Rafelguaraf, entre altres llocs.

Durant la Guerra de Successió, el senyor de Rafelguaraf, que aleshores era el comte d’Almenara (Josep Antoni de Pròxita, Ferrer i Castellví), va prendre part pel bàndol dels seguidors de Felip V (botiflers), fet que li va comportar la confiscació de tots els seus béns, així com que fóra també saquejat el seu palau a la ciutat de València. Pel contrari, el senyor de Berfull (Onofre Dassió i Boïl) va prendre part pels seguidors de Carles III d’Àustria (maulets), i va arribar a ser governador de les forces que resistien a la ciutat de Xàtiva després de la batalla d’Almansa; tot i que va ser destituït i substituït per l’aragonés Miguel Purroi abans de la crema de la ciutat, considerant que, aconsellat Dassió per lord Galway, tenia intencions de rendir-se.

Una de les conseqüències d’aquella guerra va ser la progressiva castellanització de l’antic regne de València, com es pot comprovar en la documentació de l’església del Tossalet, en la qual, tot i en contra de la prohibició de l’arquebisbe Mayoral, «que se pongan los ítems en lengua castellana», no obstant això, el rector va continuar fent les anotacions en valencià fins a mitjans del segle XVIII.

Rep els nostres butlletins informatius.

 

T'informarem de les novetats de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. Podràs donar-te de baixa en el moment en què ho desitges amb un sol clic. Moltes gràcies.

gràcies per subscriure't!