L’edifici de l’ajuntament es va inaugurar en novembre de 1896, del qual cal destacar la seua façana principal que dóna al carrer de Jaume I, amb una decoració de ressonàncies medievals i d’acord als postulats historicistes de l’època. Finalment, és digne d’assenyalar que durant la Segona República i la Guerra Civil cal ressaltar la quasi total absència de fets de violència als nuclis urbans, a excepció de la crema de l’església i de l’arxiu parroquial de Rafelguaraf, així com la destrucció d’imatges i objectes sagrats al Tossalet i Berfull, i destacant especialment la no existència de morts violentes, in situ, entre els seus veïns.

Quant als aspectes parroquials, cal dir que l’església de Rafelguaraf està dedicada a la Nativitat del Senyor. Està assentada sobre l’antiga mesquita, existent des dels orígens de la població musulmana fins a 1521-22, que pertanyia en l’aspecte eclesiàstic a l’Énova. Però en 1535 es va convertir Rafelguaraf en rectoria de moriscos, amb Berfull i el Tossalet com a annexos; aleshores comptava amb 24 cases de cristians nous (115 habitants). Aquesta primera església probablement fóra dels segles XVI o XVII, i en substitució de la qual, per l’incendi del 15 de maig de 1936, fou que es va edificar l’actual entre 1948 i 1954, sent d’un gust sobri i auster i amb escassa decoració exterior.

El Tossalet comptava en el moment de l’annexió parroquial amb 18 cases (86 habitants). Té una església dedicada a Sant Josep; i és un temple del segle XVII, amb vuit capelles i un bon campanar, si bé el sostre actual no és l’original que es va enfonsar l’any 1972. Cal destacar d’aquest edifici l’elegant portada, interessant pel seu equilibri i per la sàvia combinació d’elements classicistes ben ordenats. Aquesta església la va emancipar de Rafelguaraf l’arquebisbe Tomás Rocaberti en 1688.

Berfull tenia 15 cases en 1574 (72 habitants). L’església era probablement del segle XVIII per les seues característiques constructives i decoratives; estava dedicada a la Puríssima Concepció, si bé anteriorment ho havia estat als Sants de la Pedra: Abdó i Senén, i encara abans a Sant Antoni de Pàdua.

Pel que fa als titulars dels senyorius. De Rafelguaraf foren senyors els Ferrer de Xàtiva; els Talladas; els Quintana; els Eslava, els comtes del Castellar; el comte d’Almenara; la comtessa del Real i la comtessa de Cirat. De Berfull foren senyors els Esplugues, senyors de la Pobla Llarga; els Ferrer de Xàtiva; els Dassió; els Asensio; Francesc Donato i els Rodrigo. Del Tossalet foren senyors els Ferrer de Xàtiva; els Català de Malferit; els García; els Faus, senyors de Ròtova; Francesc Larraga i el comte de Ròtova.

Rep els nostres butlletins informatius.

 

T'informarem de les novetats de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. Podràs donar-te de baixa en el moment en què ho desitges amb un sol clic. Moltes gràcies.

gràcies per subscriure't!