Finalment, cal assenyalar també que el sistema lingüístic de Rafelguaraf forma part de la modalitat riberenca del valencià meridional. Aquesta modalitat es parla en una reduïda contrada de la Ribera del Xúquer (en l’extrem sud), just l’espai geogràfic format per dues xicotetes subcomarques: la Vall de Càrcer i Castelló i les Énoves. Això es nota en el fet que el valencià que s’hi parla és més semblant al de la Costera que no al de gran part de la Ribera, que ho fan en el subdialecte apitxat. Fet que no va passar desapercebut per a l’insigne lingüista mossén Antoni M. Alcover i Sureda amb motiu de la seua estada el 29 d’abril de 1901 de la qual va deixar la següent observació en el seu diari de notes: «Davallam a la Pobla Llarga, y cap a Rafelguaraf […] A un grandiós taronjeral que té allá devora’l senyor Comte, vaig poder fer mos estudis lingüístichs, notant qu’el llenguatje ja tornava a esser molt semblant a Mallorca mes qu’el de València».

En tot cas, cal dir que, a parer d’un especialista —Joan Veny—, el valencià meridional és un tant diferent de les altres varietats d’aquest heterogeni subdialecte català que se sent a la Safor, a la Marina Alta o a la Vall d’Albaida. Finalment, val a dir, tot i que siga com a anècdota, que les persones que residien al Realenc mentre va ser propietat dels Oriol, eren gent de parla castellana perquè molts d’ells procedien d’altres regions de l’estat espanyol (andalusos, bascos i castellans).

(SANXIS MARTÍNEZ, VICENT. Toponímia de Rafelguaraf, pp. 21-25; Edicions
96-Ajuntament de Rafelguaraf, La Pobla Llarga 2015).

Rep els nostres butlletins informatius.

 

T'informarem de les novetats de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. Podràs donar-te de baixa en el moment en què ho desitges amb un sol clic. Moltes gràcies.

gràcies per subscriure't!