Al llarg del segle XVIII, entre 1720 i 1778, va haver-hi un plet per la possessió del Realenc entre els dominicans i les autoritats de Xàtiva, d’una part, i les de Rafelguaraf i els successius titulars de la senyoria, de l’altra. Açò va coincidir també amb els primers intents per part dels rafelguarafins cap a la independència de la ciutat xativina. No obstant això, el plet per la possessió del Realenc es va transformar en un contenciós entre Xàtiva i Rafelguaraf per la pertinença o no als termes d’una o altra població; de fet el Realenc va arribar a formar part del terme de Rafelguaraf durant un breu espai de temps, tan sols un any, entre setembre de 1851 i setembre de 1852.


Però aquell litigi encara s’allargaria d’una manera o altra en el temps fins a l’actual conformació municipal, ja que, en aquest cas per la possible reclamació dels béns municipals, va arribar fins a vespres de la Guerra Civil. I fins i tot més recentment, en 1993, també es va intentar agregar el territori del Realenc al terme de Rafelguaraf.

Ara bé, l’actual configuració del terme municipal no va concloure fins a les agregacions de Berfull i del Tossalet, ja en el segle XIX. Així, pel que fa a Berfull, va ser municipi independent fins al 1846, any en què per Reial Ordre de 24 de juny va ser agregat a Rafelguaraf. També el Tossalet va tindre ajuntament propi fins que va ser agregat per Reial Ordre de 26 de juny de 1870; si bé cal dir que en 1929 un grup de 60 veïns varen signar un document per intentar recuperar la independència.

En el segle XIX hi hagué  canvis importantíssims. Va ser l’època en què s’originà el Riurau, que va nàixer a mitjans del segle a partir d’unes primeres construccions molt elementals, que serien a penes unes senzilles barraques. El topònim s’explica pel fet que en aquells moments encara hi havia vinya per aquella zona i s’hi elaborava la pansa. Especialment hi va haver unes grans transformacions agrícoles com a conseqüència de l’auge del conreu del tarongerar, influència, en gran mesura, dels llauradors carcaixentins que ja venien colonitzant gran part de l’actual terme rafelguarafí des del segle XVI i sobretot durant el XVIII.


En les revolucions de 1854 i 1868 es va prendre part pels liberals, sembla que de manera pacífica, tant al Tossalet com a Rafelguaraf. Un altre fet remarcable va ser la desamortització dels béns comunals municipals que, en 1871, passaren a ser propietat de la família Reig Bigné, en contra de la voluntat expressa de la població manifestada explícitament per les autoritats.

Rep els nostres butlletins informatius.

 

T'informarem de les novetats de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. Podràs donar-te de baixa en el moment en què ho desitges amb un sol clic. Moltes gràcies.

gràcies per subscriure't!